Año Nuevo......

Queda poco para que acabe el año y con él empezaremos a hacer nuevos planes y propósitos para el año que llega. Dejar de fumar, ir más al gimnasio, aprendrer idiomas, ....

Proyectos que cada año nos hacemos el dia 1 de enero pero que, en pocas ocasiones llegan al 31 de diciembre.

Yo no conozco la fórmula secreta, ni tengo la receta mágica pero sí que podemos seguir una serie de pautas para que estos proyectos se materialicen con éxito.

Lo primero y más importante es concretar nuestros proyectos, nuestras metas, ser realistas y no querer abarcar todo. Pongámonos retos objetivos, que se puedan alcanzar, ya que si no lo hacemos así nos cansaremos rápido y los dejaremos por el camino.

También, lo que podemos hacer es escribir, dejar por escrito estos planes. Al escribir nos comprometemos con nosotros mismos y nuestros propósitos. Es un contrato a cumplir.

Otro recurso que nos puede ayudar a realizar nuestras metas es buscar ayuda, hablar con amigos, verbalizarlos. Que otra persona con nuestros intereses nos acompañe en el camino.

Pensar en lo que queremos conseguir, vernos en un futuro como nos sentiremos después de haber conseguido nuestra meta hará que la deseemos más. La sensación placentera de éxito, experimentarla nos ayudará a llegar a la meta.

Y, lo más importante de todo, continuar, estar motivado, ser perseverante. Habrá momentos que desearemos tirar la toalla pero tenemos que continuar el camino para conseguir nuestra meta.

Vivir con los abuelos

La figura del abuelo o de la abuela es muy importante para los niños. Pero, cuando hay que convivir todos juntos, abuelos, padres y nietos, tres generaciones, a menudo la convivencia puede no resultar fácil. Los conflictos pueden surgir. Hay que tener en cuenta que, a menudo, se pierde independencia y, por qué no decirlo, también intimidad pero, a cambio, existen otras compensaciones, como el enriquecimiento de los más pequeños de la casa. Poder oir historias de cuando los abuelos eran pequeños, o aprender juegos distintos al ordenador. Los abuelos son fuente de experiencia, ofrecen y reciben compañía y hacen que los niños, sus nietos, adquieran valores que perduraran a lo largo de toda su vida.

El conflicto puede surgir en cualquier momento puesto que cuando la persona mayor va a vivir a casa de los hijos, pierde su espacio, el lugar que dominaba, pierde independencia, aunque tenga su propia habitación. El compartir un lavabo puede ser motivo de discusión, sobre todo por las mañanas, cuando todos tienen prisas por llegar a la hora al cole o al trabajo. El horario de las comidas o como seran estas.

También puede ocasionar conflictos entre la pareja, puesto que es padre o madre de uno de sus miembros, "pero no de ambos". Quizás sea este uno de los puntos más difíciles ante el que nos podamos encontrar puesto que como padre o madre de uno de miembros de la pareja quiera tomar partido.

El respeto y el amor hacia ellos hace que los conflictos que puedan surgir de la propia convivencia, del dia a dia, se puedan solucionar.

Quizás ahora no sean tan rápidos o no sean ágiles pero no por ello sienten menos. Más que negativo valoro como positivo el hecho de poder convivir con los abuelos. Pensemos en todo lo positivo que hacen por la família, ..., y no solo llevar a los nietos al cole, o al parque, explicar historias, .... Pensemos en la gran oportunidad que nos brindan por poder compartir su gran experiencia.

La Motivació

La motivació és el nostre motor, la força que ens fa millorar dia a dia.

Ara és el moment. Les vacances han finalitzat i ens hem incorporat a la rutina, però, podem fer que sigui, aquesta incorporació una experiència de la qual treure profit.

Amb la motivació comencem, ens animem, però, hem d’aconseguir que sigui de forma continuada, que la motivació es converteixi en un hàbit, per això, nosaltres hem d’alimentar–la per tal de mantenir la seva flama.

Pensem en els nens. Es motiven de manera fàcil. Per què? Quin és el motiu? Ells ho tenen tot per descobrir. Miren el món amb uns ulls diferents als dels adults. Miren amb il.lusió i amb una ment oberta. Hem de fer com ells, tenir curiositat. Provar coses noves, descobrir en nosaltres noves capacitats, aptituds: per què no la pintura, la lectura, començar a aprendre un idioma, o planificar aquell viatge que tant estem esperant...

Si tot això ho acompanyem amb una actitud positiva, un llenguatge entusiasta, alegre, ja tenim molt guanyat.

Una de les meves professores, a les seves classes sempre ens deia: “Vosaltres que voleu, posar maons o fer catedrals??” Es tracta de fer el que fas amb el mateix entusiasme i il.lusió que si estiguéssim fent “catedrals” . No sempre tindrem el treball de la nostra vida, o les vacances que desitjaríem però si el que fem ho fem amb l’entusiasme dels nens segur que això ens motiva.

I per últim, per què no? Donem-nos regalets, segur que desprès d’un dia de feina estressant, un sopar amb amics, la parella o simplement un bany amb escuma són suficient motivadors per continuar endavant amb els nostres projectes.

La vuelta al ....

El volver a la rutina después del período estival nos supone un cambio al que cuesta adaptarse, incluso puede aparecer irritabilidad, insomnio, ansiedad.

Para evitar este malestar lo mejor es ver la situación de una manera positiva, buscar formas positivas de ir superando el llamado "síndrome postvacacional". La vuelta al trabajo es inevitable pero ¿por qué en lugar de lamentarnos hacemos alguna cosa para ver esta vuelta como algo positivo? Pensemos, por ejemplo, en lo que podemos hacer, ir, comprar,..... gracias a ese trabajo.

La finalización de las vacaciones no tienen que ser un punto y final al verano, de lo bien que lo hemos pasado. Volver a casa después de unos dias fuera de ella, o simplemente estando en casa pero sin tener en cuenta el reloj para llegar a tiempo al trabajo no quiere decir que ya se acabó la diversión. Pasear, reunirnos con los amigos para las vacaciones, ver alguna exposición, ir al cine,... son algunas de las actividades que podemos realizar y que ayudan a una vuelta más llevadera.

Un truco: incorporarse al trabajo a mitad de semana para que el fin de semana esté más cerca y no se haga la vuelta tan dura.

"El ser negativos no nos va a ayudar".

Otro truco que se puede hacer servir es el de mentalizarse poco a poco del regreso, incorporarse al trabajo con unos objetivos fáciles de conseguir al principio, un plan de trabajo alcanzable y poco a poco ir aumentadolo.

Esta sensación de inquietud nos puede durar unas dos o tres semanas. Si pasado este período de tiempo todavía se tiene angustia, irritabilidad, etc, puede que sea otro problema y se necesite la ayuda de un profesional para superarlo.

Pero ante todo: la positividad es nuestra mejor arma!

Sabem controlar la nostra ira.....?

Ordenant papers antics he trobat uns apunts sobre la ira i m'han semblat bona idea tractar aquest tema. Fòrmules màgiques no existeixen però, si més no, unes pautes a recordar sempre van bé per preveure "atacs de ira".

Podem dir que la ira és una emoció normal però que pot ser destructiva si està fora de control. És una emoció que s'expressa amb ràbia, resentiment, irritabilitat,...

La ira té efectes físics com l'increment del ritme cardiac, pressió sanguinea,....

És una resposta cerebral d'atac o fugida davant un perill o dany.

La ira l'expressem a través del llenguatge corporal però també, per exemple, per l'expressió facial.

Qui no ha pensat alguna vegada llençar el telèfon quan no es possible dialogar amb l'interlocutor o qui no ha estat tentat d'insultar davant un insult??? A més, és una emoció que es nota, saps que "ve". Notes alguna cosa que puja per la panxa, que canvies de color (jo diria cap a vermell foc), que sembla que et puja fins el cap que és una xemeneia a punt d'explotar...

Aquest sentiment destrueix més que construeix. Quan actuem sota la ira, a l'exterioritzar-la, ferim a l'altra persona, és una energia que deixem anar negativa. No aporta res, ni a nosaltres ni a les altres persones.

A través de la ira el que manifestem és una frustració. Ens setim insultats, molestos, ferits i actuem d'una manera agressiva.

En nosaltres està escollir la manera d'actuar: o canalitzar la ira d'una manera negativa (explotant) provant resentiment o intentar reconduir aquesta ira d'una manera positiva intentant expressar el que sentim d'una manera clara, educada sense ferir a la persona amb la qual estem parlant.

Si aconseguim canalitzar aquesta ira de manera positiva podrem buscar una solució al problema que l'ha originada i d'aquesta manera evitar que es torni a produir aquesta situació.

Es tracta de controlar aquesta emoció ja que moltes vegades no ens podem lliurar de coses o persones que són conseqüència de la ira que se sent i no això no ho podem canviar però si es pot aprendre a controlar les reaccions.

Com he comentat, recepta màgica no és però pot ajudar saber portar-la de manera positiva que serà molt més enriquidor per nosaltres.

Com podem millorar la nostra vida.... Coaching

Les persones volem viure millor i no em refereixo sols a tenir una millor economia, sinó a saber eliminar de les nostres vides tot allò que no ens permet ser feliç. Moltes vegades sabem que volem introduir canvis en la nostra vida, que volem aconseguir una nova feina, que no acabem d'estar bé amb el que ens envolta però no sabem com aconseguir aquest propòsit. A través del coaching ho podem aconseguir.

Sense que aquestes línies siguin ben bé un procés de coaching hi ha una sèrie de pautes que podem començar a introduir en el dia a dia per tal d'assolir els nostres propòsits.

Per tal de poder iniciar un procés de coaching el que si cal tenir clar és que la persona realment desitja aquest canvi. Això és el que dóna forces per continuar endavant. En cas contrari, el que caldria fer és esperar a què realment es vulgui fer aquest canvi. Cal que la persona estigui realment motivada

Els objectius que es volen aconseguir serà el segon punt a tenir clar. Les nostres aspiracions, les nostres fites.... No parlem de somnis sinó de realitats. Han de ser possibles i que realment es vulgui aconseguir.

Com a últim punt el pla d'acció, què farem per aconseguir la nostra fita. Aquest pla ha de ser realista i per tal de motivar a la persona ha d'anar assolint objectius a curt termini ja que així el procés és motivador i permet assaborir els assoliments.

Les Expectatives.....

Tot i que ens costi, hem d'aceptar als fills tal i com són i no per allò que desitgem que siguin. Si aconseguim actuar d'aquesta manera aconseguirem un sentiment de seguretat en ells. L'amor als fills ha de ser incondicional, d'aquesta manera l'ambient on es desenvolupi el seu caràcter serà propici i tindrà una bona actitud mental davant la vida. No val allò de: .... jo t'estimo, però si,.....

Un fill que se sent acceptat s'aproparà a nosaltres per tal de buscar recolzament quan ho necessiti, quan vulgui aprendre a resoldre problemes,... Estarà més disposat a assumir riscos, a canviar situacions negatives, a aprendre del fracàs i sabrà desenvolupar-se amb optimisme. Amb aixó, no estic dient que no es posin límits!! al contrari, penso que són necessaris per al seu bon desenvolupament.

Moltes vegades actuem de manera contradictòria, diem als nostres fills "estudia" quan pensem que no ho farà. Fins i tot ens atrevim a dir: ... així no aprovaràs, estàs tot el dia davant de la tele... sobretot ara en aquesta època de vacances que costa tant fer les activitats dels diferents quaderns d'estiu. Sense adonar-nos estem col.laborant a què el fill acompleixi el que pensem.

El que els pares i mares esperem dels fills tendeix a complir-se. Per tant, necessitem tenir expectatives constructives que permetin treure el més brillant d'ells mateixos i deixar de banda tot el que sigui negatiu. No és el mateix dir: la propera vegada segur que et surt fantàstic, a dir, veus, no t'ha sortit perquè no has practicat prou.

Sóc Feliç?

He buscat el concepte de Felicitat i d'entre totes les definicions m'ha agradat aquesta: "Sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment".

La Felicitat, el seu concepte, és subjectiu, per a cada persona és una cosa, estat i/o situació diferent.

Podriem definir-la com la situació o l'estat d'absència de situacions adverses i equilibri emocional.

Totes les persones perseguim la Felicitat i està a les nostres mans. Si pensem que puc ser feliç i estic disposat a ser feliç segur que ho aconseguim. Per arribar a aquesta situació o estat hem d'actuar d'una manera determinada en la nostra vida:

- Tenir cura de nosaltres: és molt important que ens cuidem tant a nivell físic com a nivell psíquic.

- Compartir les alegries, els bons aconteixements amb la parella, amics, familiars, companys de feina...

- Hem de saber aprofitar les oportunitats que se'ns presenten.

- Veure la part positiva de totes les situacions que ens succeeixen per difícils que siguin.

- Valorar les coses i situacions quotidianes, el dia a dia, ja sigui amb la família, amics, feina....

La Felicitat són moments, situacions però que hem de ser capaços d'identificar i valorar. Hem de viure el dia dia, cada moment pot ser feliç, acceptant-nos tal i com som sense posar barreres que ens impedeixin veure més enllà de nostraltres mateixos.

-

No dejes para mañana,......

Moltes vegades, pels motius que siguin, tenim tendència a deixar les coses per l'últim moment.

Qui no ha deixat la matèria d'examen per l'ultimíssim moment? o ha deixat feina per fer? ....

Generalment, són tasques costoses, complicades, que ens fan mandra... Les deixem perquè pensem : "segur que demà estic més preparat per estudiar, per realitzar aquesta feina, ...."

Però, no ens adonem que el que fem és deixar de banda la nostra responsabilitat, aplaçar per un altre moment el que hem de fer. Si avui no ho veiem clar, demà tampoc!! Deixem el problema per demà però continuarà estant en el mateix lloc, on ho vam deixar.

Els pintors, els escriptors, ... saben molt bé que les coses surten amb la inspiració però aquesta inspiració cal buscar-la no vindrà sola. Nosaltres mateixos ens hem d'inspirar i ser responsables del que hem de fer.

Podem aconseguir el que ens proposem, sigui un examen difícil o fer la Torre Eiffel, tot depèn de la nostra motivació. Endavant, no deixem per demà el que podem fer avui!!

Gestió de les emocions

Al llarg del dia tenim emocions tant de bones com de les anomenades menys bones o "dolentes". Pel nostre equilibri mental aquestes emocions tenen molta importància. Si les reprimint podem perdre una oportunitat d'escolta del nostre cos i això no es produeix cap bé.

El primer que cal fer és reconèixer aquestes emocions, i sobretot si són negatives. Ràbia, ira, frustració,... Si les neguem o amaguem, no deixem expressar-les i aquest fet, és perjudicial tant a nivell físic com a psíquic.

En segon lloc cal saber la causa d'aquesta emoció. Per què ha aparegut ara? Què és el que hem fa sentir d'aquesta manera? Per què reacciono així?

Val ara ja sabem què i la causa. Ara ens hem de lliurar d'aquestes emocions!. L'alliberació d'aquestes emocions negatives. Com? Cada persona té una manera diferent de potar-lo a terme : esport, cantar, ballar, parlar, escriure,.... Sols cal buscar quina és la millor manera per nosaltres i desprès portar-ho a la pràctica.

Els nostres objectius: sort?

En moments com els que estem vivim, és probable que no estiguem satisfets amb el que tenim. Fins i tot, pot ser que de vegades, ens fixem en altres persones, amb vides fantàstiques i èxits professionals. I, ...., evidentment, ens preguntem: què té ell que jo no tinc? o podem dir: quina sort que té! o també: quina mala sort que tinc!

"Si sempre fem el mateix, sempre obtindrem el mateix resultat!"

Si alguna cosa no ens acaba d'agradar, o volem fer un canvi a la nostra vida i no sabem com, és el moment d'aturar-nos i pensar: com vull viure? en què vull treballar? què puc fer per canviar la meva situació actual?

I, visualitzar-ho. Fem un camí. Hem de veure el final d'aquest camí, i tots els petits avenços que anem realitzant fins arribar al final.

Aquest és un punt molt important per tal d'iniciar el nostre camí cap a l'èxit. Ens hem de veure, sentir la sensació de com ens sentirem realitzant "allò" que desitjem tant, hem d'experimentar com està el nostre cos, la sensació de benestar, ....

Ens marquem un objectiu, una fita,... i, tota la nostra energia anirà dirigida cap aquest fi per tal de poder aconseguir-ho. A més, aquest exercici ens servirà pels moments en els quals "oblidem" el nostre objectiu, la nostra fita.

Espero que serveixi d'ajuda! És un exercici molt potent, és diu, "La línia de la vida" i es fa servir en PNL . Una vegada que has pogut experimentar la situació és fàcil poder aprofitar aquesta sensació per tenir-la en el moment que vulguis i recordar "cap a on has de dirigir el teu camí".

Liderar o liderar-nos

Liderar és acció, moviment. El lideratge és la capacitat d'influir de manera positiva en els altres, en la vida.

El lideratge es pot aplicar a un mateix o aconseguir un efecte en els altres però sempre el que es vol aconseguir és una transformació positiva de la realitat en la qual es mouen.

El líder actúa buscant el bé comú. Es regeix per uns valors i motiva als seus companys. Però el que és més important de tot, és que predica amb l'exemple.

El líder intenta "SER". És un model "INSPIRADOR". Davant una adversitat o dificultat es sobreposa. Té la "VISIÓ" del que vol i actúa d'acord amb aquesta. La seva "VISIÓ" és guanyadora i juga sabent quin serà el resultat final.

Un líder sap com motivar-se per a superar-se així mateix i poder inspirar als altres.

Pensem en alguns dels grans líders de la història: Madre Teresa de Calcuta, Martin Luter King, Gandi, Churchill, Napoleó, el president Kenedy..... Tots ells han estat persones de gran personalitat que aixecaven passions tant a favor com en contra però el que tots comparteixen és la influència que van exercir en els altres. El líder mou persones.

Al llarg de la vida existeixen moltes oportunitats per a ser líder, tant dels altres com (i això és el més important) de "nosaltres mateixos".

No tinc temps!!!

Per sort avui dia, molts de nosaltres tenim doble jornada ( o més) la feina i la casa. No és fàcil poder compatibilitzar aquestes dues facetes. Hi ha moments en els quals pesem que no podrem fer tot. I fins i tot, podem tenir sentiments de culpabilitat per no poder atendre a la familia com es mereix, o als amics, o no podem estar a la feina al cent per cent.

Hi ha una cosa que hem de tenir en compte per no colapsar-nos i és aprendre a delegar. Delegar a la feina, delegar a casa. Delegar junt a una bona organització serà la solució per a no sentir-nos colapsats.

La nostra actitud és molt important. Una actitud positiva davant els obstacles, les dificultats que anirem trobant. Analitzar el problema. El problema no és el problema, el problema és com vivím aquest problema.

Hem de tenir cura de no malgastar la nostra energia. Hem de saber dosificar l'esforç. Si hem de fer moltes coses, activitats o feina, primer ens dedicarem a les més importants ja que els hi podrem dedicar més temps i l'atenció que necessita.

Sols no podem amb tot, si demanem col.laboració en el nostre entorn familiar no portarem tanta càrrega de responsabilitat, ni excés de treball. No som super dones/homes.

I, per últim, hem de valorar tot allò que fem. No sols hem de veure el que no podem fer sinó el que fem. El got mig ple o mig buit.

Compartir els moments

Fa temps hi havia un anunci de televisió que deia aquesta frase "Compartir els bons moments ......" i continuava ".... davant una tassa de café" Per què no?

Aquests dies de vacances han estat un bon moment per gaudir de la familia, dels amics, de la parella. De vegades les nostres expectatives són molt grans i pensem que seran dies fantàstics i que tot sortirà perfecte però moltes vegades això no succeeix així. Per què? Ens generem idees, objectius ideals, difícils d'aconseguir.

Però, per què no ens aturem i pensem en moments que podem passar amb la familia, amics, parella sense que sigui necessari anar a països exòtics, o passar el dia en llocs sorollosos o consumidors.

De vegades no sabem com generar espais on compartir moments, silencis, converses,... Estem acostumats a què la diversió en la donin els altres: cine, parcs temàtics, centres comercials,....

Simplement fent un pastís amb els nostres fills o compartint un dinar amb amics o parella pot ser un dia fantàstic. Fem servir la nostra imaginació i si a nosaltres no se'ns acudeix què podem fer, simplement preguntem als que tenim al costat que segur que ens donen molt bones idees.

Inteligencia o Inteligencias????

La inteligencia no es necesariamente sinónimo de habilidad intelectual. Una persona menos inteligente puede disponen de mejores habilidades mentales que otra considerada muy inteligente.

Hasta no hace muchos años creíamos que teníamos un solo tipo de inteligencia. Actualmente sabemos que no es un solo tipo sino que tenemos varios tipos de inteligencia, ninguna es mejor que otra, lo que si es ideal es conseguir un buen nivel en todas ellas.

Vamos a ver diferentes tipos de inteligencia. Dependiendo de la clasificación que hagamos encontraremos estos u otros tipos.

Inteligencia "Social". Como nos relacionamos con los demás, con las personas que nos rodean. Desarrollar este tipo de inteligencia lo haremos relacionandonos con otras personas, conversando, escuchandolas.

Inteligencia "Emocional". Regular nuestras emociones. Es la capacidad para reconocer sentimientos, tanto los propios como los ajenos, y la habilidad para manejarlos. Este tipo de intelegencia se ha popularizado gracias a Daniel Goleman, con su libro Emotional Intelligence, publicado en 1995. Goleman, describe como la inteligencia emocional se puede organizar en cinco capacidades: conocer las emociones y sentimientos propios, manejarlos, reconocerlos, crear la propia motivación y gestionar las relaciones.

Otro tipo de inteligencia es la "Creativa". Buscar soluciones eficaces e imaginativas a los problemas. Poder ver las situaciones de otra manera, estimular la imaginación. La creatividad al igual que otra habilidad intelectual o mental del ser humano puede ser aprendida, desarrollada y mejorada a voluntat. Una persona creativa es aquella que asume "riesgo".

Inteligencia "Espiritual". Conocerse a si mismo. Comportarse honestamente con los demás. Este tipo de inteligencia se consigue a través de la meditación y análisi de nuestro mundo interior.

Tener, tener, tener

Estamos acostumbrados a acaparar, a poseer, consumir. Nos creamos necesidades, más de las que realmente son necesarias. Tener, tener, tener, .... Tener un coche, una casa, una gran hipoteca, un buen trabajo, ..... Consumir y nos cuesta renunciar a ello.

Ya lo dice el refrán "No es más rico el que más tiene sino el que menos necesita". En ocasiones es necesario dejar atrás peso, lastre, necesidades que nos creamos y que impiden que seamos felices y disfrutemos de lo que hacemos, de lo que tenemos y de la compañia con la que estamos.

Ganar dinero, un mejor trabajo, tener tiempo libre, tener pareja,.... pero no siempre conseguimos todo lo que queremos. A veces, es necesario renunciar a algo. Hay que buscar el equilibrio entre lo que deseamos y lo que realmente podemos hacer. Quizás algunas cosas las pospondremos para otro momento o de forma definitiva. Hay que ser consecuentes con nuestras decisiones. Un puesto trabajo con mayor responsabilidad comporta un mayor salario pero dispondremos de menor tiempo libre. Nosotros decidimos.

Autonomia dels nostres fillls

Molts pares tendim a la sobreprotecció dels nostres fills tot i que sabem que és perjudicial per a ells. Hem d'aconseguir educar-los dins l'autonomia personal per tal que puguin resoldre per si mateixos els seus problemes alhora de relacionar-se amb companys de classe, amics, germans,...

Per tal d'aconseguir-ho és necessari que sàpiguen que tot el que fan, les seves accions, tindran una resposta positiva o negativa. Amb això aconseguim que siguin responsables dels seus actes.

Què aconseguirem d'aquesta manera?? Doncs que abans d'actuar reflexionin i tenin en compte les conseqüències d'aquesta actuació.

Una manera d'aconseguir aquesta responsabilitat és asumint, això sí en correspondència a la seva edat.

No hem d'evitar que visquin situacions complicades ja que és un entrament per a ells. És un estímul per a resoldre aquestes situacions per sí mateixos, i a més, d'aquesta manera incrementarà la seva autoestima i seran més forts a nivell emocional.

La tolerància a la frustració l'aconseguirem si no els hi donem tot el que demanen. És necessari que aprenguin a esperar.

De mica en mica anirem educant i ells aniran aprenent.

Satisfacción laboral, satisfacción personal

Realmente nos sentimos realizados en el dia a dia?

En muchas ocasiones los trabajos no se ajustan a lo que nosotros esperábamos o para lo que nos habíamos preparado.

Es triste ver que muchas personas estan esperando que sea la hora de terminar la jornada laboral para empezar su verdadera jornada, la que realmente le proporciona satisfacción.

En ocasiones, todo y que no sea nuestro trabajo ideal el que tenemos en este momento, tenemos que dar lo mejor de nosotros, aportar todo lo que sabemos, ser proactivos en el dia a dia. Hacer algo de la mejor manera que sabemos nos proporcionará muchísima más satisfacción que realizarlo para salir del paso o sin dar lo mejor de nosotros.

Cuando el trabajo diario se convierte en una rutina es cuando desaparece la motivación y la actitud positiva en el puesto de trabajo. Y que es lo que vamos a obtener? estrés y insatisfacción.

Acordémonos en este momento de la famosa pirámide de Maslow y pensemos en la autoestima y la autorealización. Estas dependen mucho del trabajo. Además también tenemos que tener un cuenta un buen ambiente laboral donde el individuo sienta el compañerismo. Las situaciones de rivalidad son las que provocaran un ambiente estressante. También es muy importante el tema del reconociemiento de la labor realizada ya que va ligada a nuestras creencias de que lo que realizamos es importante pero sobretodo útil.

Nosotros mismos somos los mejores para reconocernos nuestro trabajo bien hecho, sentirnos satisfechos de lo que hemos realizado, solo así tendremos la satisfacción de hacer y dar el 100% de nosotros mismos. Recordemos que "hacemos catedrales" y no muros.

La salut: en el dia a dia

Del concepte de salut no ens adonem fins que notem que alguna cosa no funciona en el nostre cos o en la nostra ment.

La medicina ha evolucionat molt al llarg dels anys i tracta moltes malalties amb èxit com lesions corporals però hi ha unes altres malalties com és el cas d'al.lèrgies, asma, alguns tipus de càncer, entre d'altres, amb les quals la medicina no té tant d'èxit. Aquestes depenen del sistema immunitari de cada persona, de cadascun de nosaltres. Moltes vegades exposats a iguals condicions unes persones es posen malaltes i d'altres no.

El cos humà es manifesta davant determinades situacions, ens avisa que està passant alguna cosa, que hem de canviar el ritme que portem.

I, què és el que hem de fer? Un canvi d'hàbits, per exemple, no partir tant davant algunes situacions de feina, davant una dificultat prendre les coses d'una altra manera, per citar alguns dels molts exemples del dia a dia.

Quan el cos ens avisa hem de recuperar l'equilibri intern, per tal de tornar a viure amb armonia i amb congruència entre el que fem i sentim. Això ens ajudarà a ternir molta salut, tot i que cal dir que aquesta, la salut, és un concepte subjectiu, de cada persona. El que per unes persones és salut per altres persones no ho serà.