Per sort avui dia, molts de nosaltres tenim doble jornada ( o més) la feina i la casa. No és fàcil poder compatibilitzar aquestes dues facetes. Hi ha moments en els quals pesem que no podrem fer tot. I fins i tot, podem tenir sentiments de culpabilitat per no poder atendre a la familia com es mereix, o als amics, o no podem estar a la feina al cent per cent.
Hi ha una cosa que hem de tenir en compte per no colapsar-nos i és aprendre a delegar. Delegar a la feina, delegar a casa. Delegar junt a una bona organització serà la solució per a no sentir-nos colapsats.
La nostra actitud és molt important. Una actitud positiva davant els obstacles, les dificultats que anirem trobant. Analitzar el problema. El problema no és el problema, el problema és com vivím aquest problema.
Hem de tenir cura de no malgastar la nostra energia. Hem de saber dosificar l'esforç. Si hem de fer moltes coses, activitats o feina, primer ens dedicarem a les més importants ja que els hi podrem dedicar més temps i l'atenció que necessita.
Sols no podem amb tot, si demanem col.laboració en el nostre entorn familiar no portarem tanta càrrega de responsabilitat, ni excés de treball. No som super dones/homes.
I, per últim, hem de valorar tot allò que fem. No sols hem de veure el que no podem fer sinó el que fem. El got mig ple o mig buit.
M'agrada molt aquest tema del tempsi comparteixo plenament la filosofia sobre que el problema no és el problema, sinó el que fem amb el problema (la vida no és tan important el que ens passa com el que decidim fer amb el que ens passa...).
ResponEliminaSobre el temps, sóc del parer que de temps en tenim, el que es tractar també és de decidir el que fem amb ell. Si hem decidit treballar, és una decisió presa: gaudim-la. Si hem decidit tenir una família, atorguem-li un temps. I tot així. Hem sembla molt interessant i em fa rumiar força del tema de la delegació. Bona.
En el temps no tot és quantitat, també qualitat. Em recorda un exercici que em van fer fer fa temps sobre ordenació de valors calculant el temps que hi dedicàvem a allò que crèiem que era important. Curionsament produïa una reordenació de valors...
Gràcies per compartir i miraré de seguir-te...
hhh
ResponEliminaHhh?
ResponElimina