dimarts, 22 de desembre del 2009

Hem de riure cada dia!

Que tal si comencem a riure una mica més! Si poguèssim fer un taller de risoteràpia,.... Si que és cert que pot anar molt bé fer-ho.
Cal riure d'un mateix!! És una bona medicina. Riure vàries vegades al dia és molt bo per la salut. Allibera tensions i preocupacions, millora l'autoestima, millora l'aparell respiratori, immunològic, muscular, endocrí,... fins i tot, no fa gaire, vaig llegir que allarga la vida!
És una bona manera de defensar-se de l'estrés. Una dada: una hora d'angustia equival a cinc hores de treball físic quant a energia consumida; cinc minuts de rialles equival a 45 minuts d'exercici.
Penso que amb totes aquestes dades és molt millor optar per riure. Riure davant la malaltia, l'estrés, la fatiga,.... Mirem amb positivisme la vida, per molt dura i cruel que sembli moltes vegades.
La vida ja és prou complicada i les relacions personals o de feina ja es compliquen encara més. Cal servir-se de l'humor. Si el fem servir en el dia a dia, en totes les facetes de la nostra vida les coses segur que ens van molt millor. No ens hem de pendre les coses "tant a pit" no val la pena a menys que vulguem acabar, precisament, amb una angina de pit.
Un somriure a temps o una bona rialla o un acudit ens pot ajudar fins i tot a desenvolupar una intel.ligència basada en la capacitat d'enfrontar els problemes des de la vessant positiva.
Fem servir la nostra intel.ligència emocional!!

Les vacances s'han acabat!!!

Les vacances s'han acabat i hem de començar de nou a treballar.
Molts de nosaltres podem pensar que és un rotllo tornar a començar o continuar on ho vam deixar. Depende i com diu la cançò "de según como se mire todo depende". Probablement si tenim un bon ambient de treball, bona relació amb els caps, i sobretot, estem realitzant un treball, desenvolupant una professió que ens agrada la tornada serà diferent.
Us explico una petita historieta que em van dir no fa massa temps una de les meves millors professores:
"Un dia, un senyor va veure a un paleta treballant en una obra i li va preguntar:
- Què fa senyor paleta?
- Estic posant maons.
Va veure un altre paleta treballant molt content i li va fer la mateixa pregunta
- Què fa senyor paleta?
- Estic fent una catedral"
La nostra actitud és molt important. Alegria, ganes,..., pot fer que millori molt la nostra actitud i tenir un bon començament.
Però, potser és un període nou que s'obre, és un nou començar a fer, a ser.
Tenim dos opcions ens podem quedar en la queixa o podem plantejar-nos ser més "proactius" i intentar introduir canvis en el nostre dia a dia. Potser un café amb aquell company que no ens acaba de fer el pes, plantejar "petits" canvis als caps en la nostra feina o responsabilitat.... Començar per coses petites però que segur que ens donaran un bon resultat.

Som prou assertius en el dia a dia??????

"Assertivitat, capacitat de fer valer la pròpia opinió davant els altres sense ferir sensibilitats. El ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix, encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte".
Definició de manual, però què difícil! És una habilitat personal. No tothom és capaç de ser assertiu. Moltes vegades es pot caure en l'agressivitat (i és molt fàcil caure) o en la passivitat.
Moltes vegades, en el nostre dia a dia, estem en reunions o simplement parlant amb amics i ens adonem que no hem estat prou convincents en la defensa de les nostres idees, o que no s'ha interpretar de manera correcta el que volem dir.
Cal intentar-ho i ho hem d'aconseguir!. Si més no, sabem uns "trucs" .
* Primer de tot hem de saber escoltar (tema també complicat però no desesperem)
* En segon lloc, i no menys important, dominar la comunicació no verbal (compte! els gestos, mirades,.... el cos ens pot delatar)
* Tercer lloc per l'expressió dels pensaments i emocions d'una manera directa però respectuosa (o sigui, no amagar el que penses però des del respecte a l'interlocutor per molt que costi).
* En quart lloc saber dir que no a les peticions dels altres (si jo crec que no haig de fer una cosa dir que no i no donar més voltes).
* Últim però que pot anar el primer ( i millor si ho fem sempre) viure amb optimisme.
Sembla fàcil i per què no ho podem aconseguir? Hem de ser positius i creure en nosaltres mateixos. L'assertivitat és germana de l'autoestima.
Ser assertius implica el respecte d'un mateix per poder expressar necessitats pròpies i defensar els teus interessos i drets respectant els drets i les necessitats dels altres. Però, recordem tot això expressat amb un llenguatge corporal clar: mirar els ulls, parlar sense cridar de manera pausada defensant allò que es pensa utilitzant tècniques assertives que ens poden fer evitar conflictes amb altres persones (però això ja és tema d'un altre dia).

La Comunicació

Avui, tindré l'oportunitat de posar en pràctica tots els meus coneixements sobre la comunicació. Verbal i no verbal. Mirades, gestos, posició del cos,....
I les paraules??? Control del to, modulació de la veu, no cridar massa ni parlar massa fluix,...
En fi, tot un art. Difícil art que no tots dominem. Uns quants si.
Cal parlar sense semblar massa agressiu però tampoc donar un aire passiu que ens puguin dominar i imposar opinions que no volem ni compartim.
Els nostres pensaments els hem d'exposar d'una manera clara, tranquil.la, indicant en tot moment el que volem dir i el que pensem (tornem amb el meu tema estrella la congruència i honestedat).
Per què hem de dir si quan volem dir no? Per què hem de dir no quan volem dir si?
Sobretot claredat i tranquil.litat i tot sortirà sol. Això sí pensem en el nostre cos, ja que ens pot jugar males passades i anar pel seu compte si vol!

Pensament positiu davant el fracàs

Moltes vegades davant una situació que no ens surt bé tenim la tendència de llançar la tovallola. Per què hem de veure el fracàs com alguna cosa negativa?? Per què l'associació fracàs negatiu? La nostra cultura ens ensenya que hem de guanyar sempre i aconseguir el que ens proposem ja que si nó serem uns fracasats. "Si sempre actuem igual tindrem els mateixos resultats" Frase ja molt cèlebre i que molts la fem servir en el dia a dia. Hem d'aprendre a veure el fracàs com una oportunitat. Com una oportunitat de canvi, de començar de zero a construir. Què faríen els esportistes davant un fracàs? Si no tinguèssin un pensament positiu marxaríen a casa i no tornaríen a competir. Davant els errors hem de tenir la certesa que ens emportem una experiència que ens servirà per un futur. L'error viu amb nosaltres, és el dia a dia, i no per això som fracasats. El fracàs és un concepte de casdascú, despèn del significat que li volem donar. Jo m'estimo més veure-ho com a oportunitat i oportunitat de CANVI.

Benvinguda

Aquest blog és per compartir amb tots vosaltres els meus pensaments, els vostres pensaments i tot allò relacionat amb el món del Coaching i l'Educació Emocional. Gràcies per la vostra col.laboració en aquesta nova aventura que començo avui, ara, en aquest moment.