Sabem controlar la nostra ira.....?

Ordenant papers antics he trobat uns apunts sobre la ira i m'han semblat bona idea tractar aquest tema. Fòrmules màgiques no existeixen però, si més no, unes pautes a recordar sempre van bé per preveure "atacs de ira".

Podem dir que la ira és una emoció normal però que pot ser destructiva si està fora de control. És una emoció que s'expressa amb ràbia, resentiment, irritabilitat,...

La ira té efectes físics com l'increment del ritme cardiac, pressió sanguinea,....

És una resposta cerebral d'atac o fugida davant un perill o dany.

La ira l'expressem a través del llenguatge corporal però també, per exemple, per l'expressió facial.

Qui no ha pensat alguna vegada llençar el telèfon quan no es possible dialogar amb l'interlocutor o qui no ha estat tentat d'insultar davant un insult??? A més, és una emoció que es nota, saps que "ve". Notes alguna cosa que puja per la panxa, que canvies de color (jo diria cap a vermell foc), que sembla que et puja fins el cap que és una xemeneia a punt d'explotar...

Aquest sentiment destrueix més que construeix. Quan actuem sota la ira, a l'exterioritzar-la, ferim a l'altra persona, és una energia que deixem anar negativa. No aporta res, ni a nosaltres ni a les altres persones.

A través de la ira el que manifestem és una frustració. Ens setim insultats, molestos, ferits i actuem d'una manera agressiva.

En nosaltres està escollir la manera d'actuar: o canalitzar la ira d'una manera negativa (explotant) provant resentiment o intentar reconduir aquesta ira d'una manera positiva intentant expressar el que sentim d'una manera clara, educada sense ferir a la persona amb la qual estem parlant.

Si aconseguim canalitzar aquesta ira de manera positiva podrem buscar una solució al problema que l'ha originada i d'aquesta manera evitar que es torni a produir aquesta situació.

Es tracta de controlar aquesta emoció ja que moltes vegades no ens podem lliurar de coses o persones que són conseqüència de la ira que se sent i no això no ho podem canviar però si es pot aprendre a controlar les reaccions.

Com he comentat, recepta màgica no és però pot ajudar saber portar-la de manera positiva que serà molt més enriquidor per nosaltres.

Com podem millorar la nostra vida.... Coaching

Les persones volem viure millor i no em refereixo sols a tenir una millor economia, sinó a saber eliminar de les nostres vides tot allò que no ens permet ser feliç. Moltes vegades sabem que volem introduir canvis en la nostra vida, que volem aconseguir una nova feina, que no acabem d'estar bé amb el que ens envolta però no sabem com aconseguir aquest propòsit. A través del coaching ho podem aconseguir.

Sense que aquestes línies siguin ben bé un procés de coaching hi ha una sèrie de pautes que podem començar a introduir en el dia a dia per tal d'assolir els nostres propòsits.

Per tal de poder iniciar un procés de coaching el que si cal tenir clar és que la persona realment desitja aquest canvi. Això és el que dóna forces per continuar endavant. En cas contrari, el que caldria fer és esperar a què realment es vulgui fer aquest canvi. Cal que la persona estigui realment motivada

Els objectius que es volen aconseguir serà el segon punt a tenir clar. Les nostres aspiracions, les nostres fites.... No parlem de somnis sinó de realitats. Han de ser possibles i que realment es vulgui aconseguir.

Com a últim punt el pla d'acció, què farem per aconseguir la nostra fita. Aquest pla ha de ser realista i per tal de motivar a la persona ha d'anar assolint objectius a curt termini ja que així el procés és motivador i permet assaborir els assoliments.

Les Expectatives.....

Tot i que ens costi, hem d'aceptar als fills tal i com són i no per allò que desitgem que siguin. Si aconseguim actuar d'aquesta manera aconseguirem un sentiment de seguretat en ells. L'amor als fills ha de ser incondicional, d'aquesta manera l'ambient on es desenvolupi el seu caràcter serà propici i tindrà una bona actitud mental davant la vida. No val allò de: .... jo t'estimo, però si,.....

Un fill que se sent acceptat s'aproparà a nosaltres per tal de buscar recolzament quan ho necessiti, quan vulgui aprendre a resoldre problemes,... Estarà més disposat a assumir riscos, a canviar situacions negatives, a aprendre del fracàs i sabrà desenvolupar-se amb optimisme. Amb aixó, no estic dient que no es posin límits!! al contrari, penso que són necessaris per al seu bon desenvolupament.

Moltes vegades actuem de manera contradictòria, diem als nostres fills "estudia" quan pensem que no ho farà. Fins i tot ens atrevim a dir: ... així no aprovaràs, estàs tot el dia davant de la tele... sobretot ara en aquesta època de vacances que costa tant fer les activitats dels diferents quaderns d'estiu. Sense adonar-nos estem col.laborant a què el fill acompleixi el que pensem.

El que els pares i mares esperem dels fills tendeix a complir-se. Per tant, necessitem tenir expectatives constructives que permetin treure el més brillant d'ells mateixos i deixar de banda tot el que sigui negatiu. No és el mateix dir: la propera vegada segur que et surt fantàstic, a dir, veus, no t'ha sortit perquè no has practicat prou.