La vuelta al ....

El volver a la rutina después del período estival nos supone un cambio al que cuesta adaptarse, incluso puede aparecer irritabilidad, insomnio, ansiedad.

Para evitar este malestar lo mejor es ver la situación de una manera positiva, buscar formas positivas de ir superando el llamado "síndrome postvacacional". La vuelta al trabajo es inevitable pero ¿por qué en lugar de lamentarnos hacemos alguna cosa para ver esta vuelta como algo positivo? Pensemos, por ejemplo, en lo que podemos hacer, ir, comprar,..... gracias a ese trabajo.

La finalización de las vacaciones no tienen que ser un punto y final al verano, de lo bien que lo hemos pasado. Volver a casa después de unos dias fuera de ella, o simplemente estando en casa pero sin tener en cuenta el reloj para llegar a tiempo al trabajo no quiere decir que ya se acabó la diversión. Pasear, reunirnos con los amigos para las vacaciones, ver alguna exposición, ir al cine,... son algunas de las actividades que podemos realizar y que ayudan a una vuelta más llevadera.

Un truco: incorporarse al trabajo a mitad de semana para que el fin de semana esté más cerca y no se haga la vuelta tan dura.

"El ser negativos no nos va a ayudar".

Otro truco que se puede hacer servir es el de mentalizarse poco a poco del regreso, incorporarse al trabajo con unos objetivos fáciles de conseguir al principio, un plan de trabajo alcanzable y poco a poco ir aumentadolo.

Esta sensación de inquietud nos puede durar unas dos o tres semanas. Si pasado este período de tiempo todavía se tiene angustia, irritabilidad, etc, puede que sea otro problema y se necesite la ayuda de un profesional para superarlo.

Pero ante todo: la positividad es nuestra mejor arma!

Sabem controlar la nostra ira.....?

Ordenant papers antics he trobat uns apunts sobre la ira i m'han semblat bona idea tractar aquest tema. Fòrmules màgiques no existeixen però, si més no, unes pautes a recordar sempre van bé per preveure "atacs de ira".

Podem dir que la ira és una emoció normal però que pot ser destructiva si està fora de control. És una emoció que s'expressa amb ràbia, resentiment, irritabilitat,...

La ira té efectes físics com l'increment del ritme cardiac, pressió sanguinea,....

És una resposta cerebral d'atac o fugida davant un perill o dany.

La ira l'expressem a través del llenguatge corporal però també, per exemple, per l'expressió facial.

Qui no ha pensat alguna vegada llençar el telèfon quan no es possible dialogar amb l'interlocutor o qui no ha estat tentat d'insultar davant un insult??? A més, és una emoció que es nota, saps que "ve". Notes alguna cosa que puja per la panxa, que canvies de color (jo diria cap a vermell foc), que sembla que et puja fins el cap que és una xemeneia a punt d'explotar...

Aquest sentiment destrueix més que construeix. Quan actuem sota la ira, a l'exterioritzar-la, ferim a l'altra persona, és una energia que deixem anar negativa. No aporta res, ni a nosaltres ni a les altres persones.

A través de la ira el que manifestem és una frustració. Ens setim insultats, molestos, ferits i actuem d'una manera agressiva.

En nosaltres està escollir la manera d'actuar: o canalitzar la ira d'una manera negativa (explotant) provant resentiment o intentar reconduir aquesta ira d'una manera positiva intentant expressar el que sentim d'una manera clara, educada sense ferir a la persona amb la qual estem parlant.

Si aconseguim canalitzar aquesta ira de manera positiva podrem buscar una solució al problema que l'ha originada i d'aquesta manera evitar que es torni a produir aquesta situació.

Es tracta de controlar aquesta emoció ja que moltes vegades no ens podem lliurar de coses o persones que són conseqüència de la ira que se sent i no això no ho podem canviar però si es pot aprendre a controlar les reaccions.

Com he comentat, recepta màgica no és però pot ajudar saber portar-la de manera positiva que serà molt més enriquidor per nosaltres.

Com podem millorar la nostra vida.... Coaching

Les persones volem viure millor i no em refereixo sols a tenir una millor economia, sinó a saber eliminar de les nostres vides tot allò que no ens permet ser feliç. Moltes vegades sabem que volem introduir canvis en la nostra vida, que volem aconseguir una nova feina, que no acabem d'estar bé amb el que ens envolta però no sabem com aconseguir aquest propòsit. A través del coaching ho podem aconseguir.

Sense que aquestes línies siguin ben bé un procés de coaching hi ha una sèrie de pautes que podem començar a introduir en el dia a dia per tal d'assolir els nostres propòsits.

Per tal de poder iniciar un procés de coaching el que si cal tenir clar és que la persona realment desitja aquest canvi. Això és el que dóna forces per continuar endavant. En cas contrari, el que caldria fer és esperar a què realment es vulgui fer aquest canvi. Cal que la persona estigui realment motivada

Els objectius que es volen aconseguir serà el segon punt a tenir clar. Les nostres aspiracions, les nostres fites.... No parlem de somnis sinó de realitats. Han de ser possibles i que realment es vulgui aconseguir.

Com a últim punt el pla d'acció, què farem per aconseguir la nostra fita. Aquest pla ha de ser realista i per tal de motivar a la persona ha d'anar assolint objectius a curt termini ja que així el procés és motivador i permet assaborir els assoliments.

Les Expectatives.....

Tot i que ens costi, hem d'aceptar als fills tal i com són i no per allò que desitgem que siguin. Si aconseguim actuar d'aquesta manera aconseguirem un sentiment de seguretat en ells. L'amor als fills ha de ser incondicional, d'aquesta manera l'ambient on es desenvolupi el seu caràcter serà propici i tindrà una bona actitud mental davant la vida. No val allò de: .... jo t'estimo, però si,.....

Un fill que se sent acceptat s'aproparà a nosaltres per tal de buscar recolzament quan ho necessiti, quan vulgui aprendre a resoldre problemes,... Estarà més disposat a assumir riscos, a canviar situacions negatives, a aprendre del fracàs i sabrà desenvolupar-se amb optimisme. Amb aixó, no estic dient que no es posin límits!! al contrari, penso que són necessaris per al seu bon desenvolupament.

Moltes vegades actuem de manera contradictòria, diem als nostres fills "estudia" quan pensem que no ho farà. Fins i tot ens atrevim a dir: ... així no aprovaràs, estàs tot el dia davant de la tele... sobretot ara en aquesta època de vacances que costa tant fer les activitats dels diferents quaderns d'estiu. Sense adonar-nos estem col.laborant a què el fill acompleixi el que pensem.

El que els pares i mares esperem dels fills tendeix a complir-se. Per tant, necessitem tenir expectatives constructives que permetin treure el més brillant d'ells mateixos i deixar de banda tot el que sigui negatiu. No és el mateix dir: la propera vegada segur que et surt fantàstic, a dir, veus, no t'ha sortit perquè no has practicat prou.

Sóc Feliç?

He buscat el concepte de Felicitat i d'entre totes les definicions m'ha agradat aquesta: "Sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment".

La Felicitat, el seu concepte, és subjectiu, per a cada persona és una cosa, estat i/o situació diferent.

Podriem definir-la com la situació o l'estat d'absència de situacions adverses i equilibri emocional.

Totes les persones perseguim la Felicitat i està a les nostres mans. Si pensem que puc ser feliç i estic disposat a ser feliç segur que ho aconseguim. Per arribar a aquesta situació o estat hem d'actuar d'una manera determinada en la nostra vida:

- Tenir cura de nosaltres: és molt important que ens cuidem tant a nivell físic com a nivell psíquic.

- Compartir les alegries, els bons aconteixements amb la parella, amics, familiars, companys de feina...

- Hem de saber aprofitar les oportunitats que se'ns presenten.

- Veure la part positiva de totes les situacions que ens succeeixen per difícils que siguin.

- Valorar les coses i situacions quotidianes, el dia a dia, ja sigui amb la família, amics, feina....

La Felicitat són moments, situacions però que hem de ser capaços d'identificar i valorar. Hem de viure el dia dia, cada moment pot ser feliç, acceptant-nos tal i com som sense posar barreres que ens impedeixin veure més enllà de nostraltres mateixos.

-

No dejes para mañana,......

Moltes vegades, pels motius que siguin, tenim tendència a deixar les coses per l'últim moment.

Qui no ha deixat la matèria d'examen per l'ultimíssim moment? o ha deixat feina per fer? ....

Generalment, són tasques costoses, complicades, que ens fan mandra... Les deixem perquè pensem : "segur que demà estic més preparat per estudiar, per realitzar aquesta feina, ...."

Però, no ens adonem que el que fem és deixar de banda la nostra responsabilitat, aplaçar per un altre moment el que hem de fer. Si avui no ho veiem clar, demà tampoc!! Deixem el problema per demà però continuarà estant en el mateix lloc, on ho vam deixar.

Els pintors, els escriptors, ... saben molt bé que les coses surten amb la inspiració però aquesta inspiració cal buscar-la no vindrà sola. Nosaltres mateixos ens hem d'inspirar i ser responsables del que hem de fer.

Podem aconseguir el que ens proposem, sigui un examen difícil o fer la Torre Eiffel, tot depèn de la nostra motivació. Endavant, no deixem per demà el que podem fer avui!!

Gestió de les emocions

Al llarg del dia tenim emocions tant de bones com de les anomenades menys bones o "dolentes". Pel nostre equilibri mental aquestes emocions tenen molta importància. Si les reprimint podem perdre una oportunitat d'escolta del nostre cos i això no es produeix cap bé.

El primer que cal fer és reconèixer aquestes emocions, i sobretot si són negatives. Ràbia, ira, frustració,... Si les neguem o amaguem, no deixem expressar-les i aquest fet, és perjudicial tant a nivell físic com a psíquic.

En segon lloc cal saber la causa d'aquesta emoció. Per què ha aparegut ara? Què és el que hem fa sentir d'aquesta manera? Per què reacciono així?

Val ara ja sabem què i la causa. Ara ens hem de lliurar d'aquestes emocions!. L'alliberació d'aquestes emocions negatives. Com? Cada persona té una manera diferent de potar-lo a terme : esport, cantar, ballar, parlar, escriure,.... Sols cal buscar quina és la millor manera per nosaltres i desprès portar-ho a la pràctica.

Els nostres objectius: sort?

En moments com els que estem vivim, és probable que no estiguem satisfets amb el que tenim. Fins i tot, pot ser que de vegades, ens fixem en altres persones, amb vides fantàstiques i èxits professionals. I, ...., evidentment, ens preguntem: què té ell que jo no tinc? o podem dir: quina sort que té! o també: quina mala sort que tinc!

"Si sempre fem el mateix, sempre obtindrem el mateix resultat!"

Si alguna cosa no ens acaba d'agradar, o volem fer un canvi a la nostra vida i no sabem com, és el moment d'aturar-nos i pensar: com vull viure? en què vull treballar? què puc fer per canviar la meva situació actual?

I, visualitzar-ho. Fem un camí. Hem de veure el final d'aquest camí, i tots els petits avenços que anem realitzant fins arribar al final.

Aquest és un punt molt important per tal d'iniciar el nostre camí cap a l'èxit. Ens hem de veure, sentir la sensació de com ens sentirem realitzant "allò" que desitjem tant, hem d'experimentar com està el nostre cos, la sensació de benestar, ....

Ens marquem un objectiu, una fita,... i, tota la nostra energia anirà dirigida cap aquest fi per tal de poder aconseguir-ho. A més, aquest exercici ens servirà pels moments en els quals "oblidem" el nostre objectiu, la nostra fita.

Espero que serveixi d'ajuda! És un exercici molt potent, és diu, "La línia de la vida" i es fa servir en PNL . Una vegada que has pogut experimentar la situació és fàcil poder aprofitar aquesta sensació per tenir-la en el moment que vulguis i recordar "cap a on has de dirigir el teu camí".

Liderar o liderar-nos

Liderar és acció, moviment. El lideratge és la capacitat d'influir de manera positiva en els altres, en la vida.

El lideratge es pot aplicar a un mateix o aconseguir un efecte en els altres però sempre el que es vol aconseguir és una transformació positiva de la realitat en la qual es mouen.

El líder actúa buscant el bé comú. Es regeix per uns valors i motiva als seus companys. Però el que és més important de tot, és que predica amb l'exemple.

El líder intenta "SER". És un model "INSPIRADOR". Davant una adversitat o dificultat es sobreposa. Té la "VISIÓ" del que vol i actúa d'acord amb aquesta. La seva "VISIÓ" és guanyadora i juga sabent quin serà el resultat final.

Un líder sap com motivar-se per a superar-se així mateix i poder inspirar als altres.

Pensem en alguns dels grans líders de la història: Madre Teresa de Calcuta, Martin Luter King, Gandi, Churchill, Napoleó, el president Kenedy..... Tots ells han estat persones de gran personalitat que aixecaven passions tant a favor com en contra però el que tots comparteixen és la influència que van exercir en els altres. El líder mou persones.

Al llarg de la vida existeixen moltes oportunitats per a ser líder, tant dels altres com (i això és el més important) de "nosaltres mateixos".

No tinc temps!!!

Per sort avui dia, molts de nosaltres tenim doble jornada ( o més) la feina i la casa. No és fàcil poder compatibilitzar aquestes dues facetes. Hi ha moments en els quals pesem que no podrem fer tot. I fins i tot, podem tenir sentiments de culpabilitat per no poder atendre a la familia com es mereix, o als amics, o no podem estar a la feina al cent per cent.

Hi ha una cosa que hem de tenir en compte per no colapsar-nos i és aprendre a delegar. Delegar a la feina, delegar a casa. Delegar junt a una bona organització serà la solució per a no sentir-nos colapsats.

La nostra actitud és molt important. Una actitud positiva davant els obstacles, les dificultats que anirem trobant. Analitzar el problema. El problema no és el problema, el problema és com vivím aquest problema.

Hem de tenir cura de no malgastar la nostra energia. Hem de saber dosificar l'esforç. Si hem de fer moltes coses, activitats o feina, primer ens dedicarem a les més importants ja que els hi podrem dedicar més temps i l'atenció que necessita.

Sols no podem amb tot, si demanem col.laboració en el nostre entorn familiar no portarem tanta càrrega de responsabilitat, ni excés de treball. No som super dones/homes.

I, per últim, hem de valorar tot allò que fem. No sols hem de veure el que no podem fer sinó el que fem. El got mig ple o mig buit.