Les coses no sempre ens surten com volem i no és per què ens faltin ganes sinó per què no podem controlar tot el mon que ens envolta. Tenim l’opció d’enfadar-nos o continuar endavant.
Somnis, desitjos, objectius,… Tenim una idea del que volem aconseguir, una il.lusió, un repte. Estudis, fer una carrera professional d’èxit, tenir un negoci, escriure un llibre...
De vegades aquests somnis no acaben d’arribar però no per això hem de llençar la tovallola, no ens hem de resignar. Franklin Roosevelt deia: “A la vida hi ha una cosa pitjor que el fracàs, el no haver intentat res”. Aprendre dels errors per créixer i continuar endavant. El pitjor no és caure sinó no saber aixecar-se. Un intent, dos,.... els que calguin per continuar intentant aconseguir el nostre objectiu, el nostre repte.
Pot ser la nostra fita sigui molt “alta” amb la qual cosa tenim més probabilitat de no aconseguir-la, és a dir, fracassar. Però això, no ha de ser cap inconvenient, el que cal és reajustar el nostre sostre, baixa una mica el llistó i un cop aconseguit aquest poden anar per un pas més fins aconseguir el que volem.
No ens hem d’oblidar de ser realistes i voler coses que es poden aconseguir, que estan a les nostres mans. Si ens quedem amb el que no hem aconseguit o no tenim tindrem sensació de fracàs però si valorem el que ja tenim i el que anem assolint amb el nostre treball i constància ens servirà per pensar que cada vegada estem més a prop del nostre objectiu. El que aconseguim o el que renunciem, nosaltres som els responsables de la nostre vida i de com ens sentim: líders o víctimes.
Si davant una frustració ens quedem encallats en el victimisme el que aconseguirem serà una major impotència, viurem la situació com una injustícia i serà difícil avançar en el nostre camí. Som responsables del que sentim i com.
El fet d’intentar coses noves, de voler millorar, de canviar comporta que ens equivoquem, frustracions, decepcions,... però això no implica que haguem de quedar-nos quiets, sense intentar el que desitgem. Potser a la primera no surt bé, qui sap, o potser desprès de diversos intents ho aconseguim. L’esperança no s’ha de perdre mai i el que passa ara en aquest moment no és predicció per un futur. Einstein deia que:
“la diferència entre el passat, el present i el futur és sols una il.lusió persistent”.
Núria Mateo
Article publicat en la revista la Vall d'Horta de Setembre/Octubre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada