Actuar davant de les frustacions

Les coses no sempre ens surten com volem i no és per què ens faltin ganes sinó per què no podem controlar tot el mon que ens envolta. Tenim l’opció d’enfadar-nos o continuar endavant.

Somnis, desitjos, objectius,… Tenim una idea del que volem aconseguir, una il.lusió, un repte. Estudis, fer una carrera professional d’èxit, tenir un negoci, escriure un llibre...

De vegades aquests somnis no acaben d’arribar però no per això hem de llençar la tovallola, no ens hem de resignar. Franklin Roosevelt deia: “A la vida hi ha una cosa pitjor que el fracàs, el no haver intentat res”. Aprendre dels errors per créixer i continuar endavant. El pitjor no és caure sinó no saber aixecar-se. Un intent, dos,.... els que calguin per continuar intentant aconseguir el nostre objectiu, el nostre repte.

Pot ser la nostra fita sigui molt “alta” amb la qual cosa tenim més probabilitat de no aconseguir-la, és a dir, fracassar. Però això, no ha de ser cap inconvenient, el que cal és reajustar el nostre sostre, baixa una mica el llistó i un cop aconseguit aquest poden anar per un pas més fins aconseguir el que volem.

No ens hem d’oblidar de ser realistes i voler coses que es poden aconseguir, que estan a les nostres mans. Si ens quedem amb el que no hem aconseguit o no tenim tindrem sensació de fracàs però si valorem el que ja tenim i el que anem assolint amb el nostre treball i constància ens servirà per pensar que cada vegada estem més a prop del nostre objectiu. El que aconseguim o el que renunciem, nosaltres som els responsables de la nostre vida i de com ens sentim: líders o víctimes.

Si davant una frustració ens quedem encallats en el victimisme el que aconseguirem serà una major impotència, viurem la situació com una injustícia i serà difícil avançar en el nostre camí. Som responsables del que sentim i com.

El fet d’intentar coses noves, de voler millorar, de canviar comporta que ens equivoquem, frustracions, decepcions,... però això no implica que haguem de quedar-nos quiets, sense intentar el que desitgem. Potser a la primera no surt bé, qui sap, o potser desprès de diversos intents ho aconseguim. L’esperança no s’ha de perdre mai i el que passa ara en aquest moment no és predicció per un futur. Einstein deia que:

“la diferència entre el passat, el present i el futur és sols una il.lusió persistent”.

Núria Mateo

Article publicat en la revista la Vall d'Horta de Setembre/Octubre 2011

Incrementar la Intel.ligència Emocional a través del Coaching

Entendre i saber interpretar les teves pròpies emocions i les emocions de les altres persones que hi ha al teu voltant. Aquesta és una habilitat que no tothom la té d'una manera innata. Però, el no tenir-la no és motiu per a no desenvolupar-la.

La Intel.ligència Emocional és la que permet que persones que no posseeixen una ment brillant en temes com les matemàtiques, la física o la història (per dir algunes matèries) triomfen en qualsevol àmbit. Són aquell tipus de persona que saben relacionar-se, agafen el millor de cada persona, aprenen, es superen dia a dia.

Les persones amb Intel.ligència Emocional, a més, són persones conciliadores, saben com relacionar-se amb les altres persones, dominen les relacions interpersonals. Al seu voltant hi ha un clima de confiança i fan que els seus interlocutors es sentin còmodes. Generen situacions de benestar, eviten confrontacions innecessàries, saben molt bé com controlar les seves emocions. Poden treure profit de les situacions de conflicte.

El fet de tenir aquest tipus d'Intel.ligència permet tenir eines suficients, recursos per comunicar-se millor, i, poder negociar els conflictes amb les altres persones que van surgint en el dia a dia.

També podem dir que aquest tipus de persones es gestionen millor el seu temps i saben conciliar de millor manera la seva vida familiar i professional.

La Intel.ligència Emocional no té per què ser innata en les persones. És una habilitat que es pot adquirir, o pot ser ja es té i sols cal desenvolupar-la. Com es pot aconseguir? Una manera és a través del Coaching.

El Coaching és l'art de treballar amb les altres persones, és una tècnica que permet que la persona es conegui molt millor per esforçar-se a ser milllor. És superació, treure el millor de la persona, el "Buda d'Or" que es porta a l'interior. És l'art de l'Excel.lència.

A través del Coaching s'aconsegueix una fita, un objectiu, s'aconsegueix el desenvolupament d'habilitats específiques.

El mètode que es fa servir és la conversa, sobretot. Per mitjà d'aquesta conversa la persona s'adona del que fa fins el moment i com fer per canviar-ho. Altres eines de les quals es fa servir el Coaching són tallers, seminaris i pràctiques supervisades pel coach.

La gestió del temps, la resolució de conflictes, les creences limitadores, la identificació, reconeixement i control de les emocions, el desenvolupament de l'empatia, l'escolta,... Totes són habilitats que podem desenvolupar a través del Coaching.

No et tanquis al canvi.... Coaching és canvi.

Núria Mateo

Coaching Barcino

http://www.coachingbarcino.com

nuria@coachingbarcino.com

Impulsiu o Reflexiu????

L’educació que hem rebut al llarg de la vida ens influeix i molt alhora de relacionar-nos amb altres persones. Sense saber-ho actuem de la mateixa manera que ens van ensenyar de petits. Hem reprimit moltes vegades el ser impulsius davant una situació inesperada. De petits, ens han ensenyat que cal saber controlar-se. El nen “bo” que portem a dins és el que agrada als altres, pares, professors,.... i d’adults continuem amb aquest nen “bo” per agradar als caps, companys de feina, parella, ...
No és dolent saber controlar-se, ben al contrari, és el que ens permet viure en societat, respectant als altres, però també ens hem de respectar a nosaltres mateixos. Excessiva repressió ens deixa sense creativitat davant les diferents situacions. Cal buscar l’equilibri que tots volem, entre un excés d’impuls i un excés d’autocontrol.
Per explicar als nens aquest tema de l’autocontrol hi ha un conte amb uns bons consells la Tortuga de l’Anna Carpena

HISTÒRIA D’UNA TORTUGA

VET AQUÍ QUE UNA VEGADA HI HAVIA UNA TORTUGA PETITA QUE NO LI AGRADAVA L’ESCOLA. ES DEIA TORTUGUETA. ELLA EL QUE VOLIA ERA QUEDAR-SE A CASA O BÉ ANAR A VOLTAR TOT EL DIA PEL CARRER. LA TORTUGUETA PENSAVA QUE ERA MASSA DIFÍCIL PROVAR D’ESCRIURE, MASSA DIFÍCIL LLEGIR LLIBRES O FER MATEMÀTIQUES. LI AGRADAVA MOLESTAR ELS SEUS COMPANYS, PRENDRE’LS EL LLAPIS, AMAGAR ELS FULLS… NO LI AGRADAVA COMPARTIR I NO LI AGRADAVA ESCOLTAR ELS SEUS MESTRES. TROBAVA MASSA DIFÍCIL SEGUIR LES NORMES DE L’ESCOLA. TAMBÉ TROBAVA MASSA DIFÍCIL NO ENFADAR-SE.
CADA DIA LA TORTUGUETA ES DEIA A ELLA MATEIXA QUE INTENTARIA NO POSAR-SE EN PROBLEMES. PERÒ CADA DIA S’ENFADAVA, SE SENTIA FRUSTRADA I LLAVORS FEIA ALGUNA COSA QUE NO HAVIA DE FER I JA TENIA PROBLEMES. SENTIA COM SI NO TINGUÉS CONTROL SOBRE EL QUE FEIA.
LES ALTRES TORTUGUES NO VOLIEN JUGAR AMB ELLA I
LA TORTUGUETA ES VA COMENÇAR A SENTIR SOLA I DOLENTA.

UN DIA QUE LA TORTUGUETA SE SENTIA PITJOR QUE MAI ES VA TROBAR AMB LA TORTUGA MÉS GRAN I MÉS VELLA DEL SEU BARRI. ERA LA TORTUGA SÀVIA QUE TENIA MES DE 200 ANYS I SABIA MOLTES, MOLTES COSES. LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA PREGUNTAR A LA TORTUGUETA:
- “TORTUGUETA, PER QUÈ ESTÀS TAN TRISTA?”
LA TORTUGUETA LI VA CONTESTAR FLUIXET, PERQUÈ ESTAVA UNA MICA VERGONYOSA DAVANT D’AQUELLA TORTUGA TAN VELLA I TAN SÀVIA
- “ÉS QUE TIN UN PROBLEMA MOLT GRAN. SEMPRE QUE ESTIC ENFADADA O FRUSTRADA NO EM PUC CONTROLAR. SEMPRE ESTIC AL MIG DE BARALLES I
EM SEMBLA QUE NINGÚ M’ESTIMA”
LA VELLA TORTUGA SÀVIA ERA MOLT AMABLE I VA VOLER AJUDAR LA TORTUGUETA
–“MIRA –LI VA DIR- ET DIRÉ UN SECRET. LA SOLUCIÓ DELS TEUS PROBLEMES LA TENS TU. LA SOLUCIÓ ESTÀ AMB TU, VAGIS ON VAGIS”.
LA TORTUGUETA NO HO ENTENIA. - “ÉS LA TEVA CLOSCA, LA TEVA CLOSCA… ÉS PER AIXÒ QUE TENS UNA CLOSCA. SEMPRE QUE ESTIGUIS ENFADADA, O ET SENTIS FRUSRTADA O PREOCUPADA, TU EL QUE HAS DE FER ÉS ENTRAR DINS TEU” LA VELLA TORTUGA SÀVIA LI VA EXPLICAR ENCARA MÉS BÉ.- “QUAN SIGUIS DINS TEU, POTS SEGUIR AQUESTS PASSOS: Em dic a mi mateix/a:
1. “STOP”
2. Respiro fons
3. Dic com em sento
4. Quin problema tinc.
- DESPRÉS DESCANSA FINS QUE ELS TEUS SENTIMENTS NO SIGUIN TAN FORTS, FINS QUE ET SENTIS CALMADA”
LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA ENSENYAR A LA TORTUGUETA COM POSAR-SE DINS LA CLOSCA PER CALMAR-SE, TAL I COM ARA JO US ENSENYARÉ (MODELAR)
“HO VEIEU? FEU AIXÍ: CREUEU ELS BRAÇOS PER DAVANT DEL PIT, LLAVORS DIGUEU-VOS A VOSALTRES MATEIXOS STOP, DESPRÉS RESPIRO PROFUNDAMENT, DIC COM EM SENTO I QUIN PROBLEMA TINC.
LLAVORS LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA DIR: “ARA JA HO SAPS,
LA PRÒXIMA VEGADA QUE TINGUIS PROBLEMES ENTRA DINS TEU I CALMA’T” A LA TORTUGUETA LI VA AGRADAR LA IDEA I HO VA VOLER PROVAR (“ARA HO PROVEM TOTS”)
L’ENDEMÀ, A L’ESCOLA, LA TORTUGUETA ESTAVA FENT FEINA QUAN UN COMPANY ES VA POSAR A MOLESTAR-LA. VA SENTIR COM ES COMENÇAVA A ENFADAR I JUST QUAN ANAVA A PEGAR-LO ES VA RECORDAR DEL QUE
LA VELLA SÀVIA TORTUGA LI HAVIA DIT.
LA TORTUGUETA SABIA QUE ESTAVA ENRABIADA I ES VA VOLER CONTROLAR, AIXÍ ÉS QUE VA POSAR ELS BRAÇOS, EL CAP I LES POTES DINS
LA CLOSCA.
LLAVORS ES VA DIR A ELLA MATEIXA “STOP”, VA RESPIRAR PROFUNDAMENT I VA DIR “ESTIC ENFADADA I ALGÚ M’ESTÀ MOLESTANT!”
LA TORTUGUETA ESTAVA CONTENTA DE VEURE QUE ERA AGRADABLE ESTAR DINS SEU, QUE S’HI ESTAVA BÉ. AVIAT ES VA SENTIR TRANQUIL.LA. QUAN VA SORTIR ES VA QUEDAR SORPRESA DE VEURE QUE LA SEVA MESTRA ESTAVA SOMRIENT. LI VA DIR QUE SE SENTIA MOLT ORGULLOSA D’ELLA.
AIXÒ, LA TORTUGUETA HO VA PRACTICAR UNA VEGADA I UNA ALTRA I UNA ALTRA, MOLTES VEGADES. SEMPRE QUE SENTIA QUE ALGUNA COSA
LA PREOCUPAVA, ES POSAVA DINS LA CLOSCA I ES CALMAVA. QUAN ALGÚ
LA PEGAVA O L’EMPIPAVA, O QUAN LA FEINA DE L’ESCOLA ERA MOLT DIFÍCIL PER ELLA, ANAVA DINS SEU I DESCANSAVA.
LA TORTUGUETA SE’N SENTIA MOLT ORGULLOSA.
DESPRÉS D’UNES SETMANES, LA TORTUGUETA VA DESCOBRIR QUE ALS SEUS AMICS ELS AGRADAVA JUGAR AMB ELLA I QUE LA FEINA LI SEMBLAVA MÉS FÀCIL. SE SENTIA FELIÇ.
LA TORTUGUETA MAI MÉS VA PENSAR QUE ERA DOLENTA.
Conte de l’Anna Carpena (Educació socioemocional)

Aquest conte el vaig explicar en un centre d’educació infantil a nens de P5 i el vam posar en pràctica totes les vegades que vaig anar al centre, quan sortia un problema entre companys, o si un nen estava disgustat per alguna coseta,… Va ser molt útil perquè sols comentar: “que feia la tortugueta?” veia que es posaven a fer l’exercici i, no sols això, sinó que volien trobar la solució al problema que plantejaven.
El conte és anecdòtic però en certs moments podem recordar-lo i simplement canviar el conte per les pautes de la tortuga.
1. “STOP”
2. Respiro fons
3. Dic com em sento
4. Quin problema tinc
Si ens aturem i respirem estem fen cas a la part física, ens adonem del que passa en el nostre cos, la nostra reacció davant la situació. El fet de respirar el que ens permet és relaxar-nos i no explotar, cosa a més que de ben segur ens farà més mal que bé. Una bona imatge davant dels altres la podem perdre per un moment d’impulsivitat.
Amb el tercer cas, estem donant lloc a un reconeixement de l’emoció, quina és la que estem sentint en aquest moment, ràbia, sorpresa, fàstic,....
L’últim és el reconeixement del problema, triar el grà de la palla per buscar l’alternativa correcta.
Espero que serveixi d’ajut, no és fàcil però un cop ho convertim en un hàbit, penso que tot el procés el podrem fer ràpid i no costarà tant. Recordem per un minut d’explosió podem perdre molt.

Año Nuevo......

Queda poco para que acabe el año y con él empezaremos a hacer nuevos planes y propósitos para el año que llega. Dejar de fumar, ir más al gimnasio, aprendrer idiomas, ....

Proyectos que cada año nos hacemos el dia 1 de enero pero que, en pocas ocasiones llegan al 31 de diciembre.

Yo no conozco la fórmula secreta, ni tengo la receta mágica pero sí que podemos seguir una serie de pautas para que estos proyectos se materialicen con éxito.

Lo primero y más importante es concretar nuestros proyectos, nuestras metas, ser realistas y no querer abarcar todo. Pongámonos retos objetivos, que se puedan alcanzar, ya que si no lo hacemos así nos cansaremos rápido y los dejaremos por el camino.

También, lo que podemos hacer es escribir, dejar por escrito estos planes. Al escribir nos comprometemos con nosotros mismos y nuestros propósitos. Es un contrato a cumplir.

Otro recurso que nos puede ayudar a realizar nuestras metas es buscar ayuda, hablar con amigos, verbalizarlos. Que otra persona con nuestros intereses nos acompañe en el camino.

Pensar en lo que queremos conseguir, vernos en un futuro como nos sentiremos después de haber conseguido nuestra meta hará que la deseemos más. La sensación placentera de éxito, experimentarla nos ayudará a llegar a la meta.

Y, lo más importante de todo, continuar, estar motivado, ser perseverante. Habrá momentos que desearemos tirar la toalla pero tenemos que continuar el camino para conseguir nuestra meta.

Vivir con los abuelos

La figura del abuelo o de la abuela es muy importante para los niños. Pero, cuando hay que convivir todos juntos, abuelos, padres y nietos, tres generaciones, a menudo la convivencia puede no resultar fácil. Los conflictos pueden surgir. Hay que tener en cuenta que, a menudo, se pierde independencia y, por qué no decirlo, también intimidad pero, a cambio, existen otras compensaciones, como el enriquecimiento de los más pequeños de la casa. Poder oir historias de cuando los abuelos eran pequeños, o aprender juegos distintos al ordenador. Los abuelos son fuente de experiencia, ofrecen y reciben compañía y hacen que los niños, sus nietos, adquieran valores que perduraran a lo largo de toda su vida.

El conflicto puede surgir en cualquier momento puesto que cuando la persona mayor va a vivir a casa de los hijos, pierde su espacio, el lugar que dominaba, pierde independencia, aunque tenga su propia habitación. El compartir un lavabo puede ser motivo de discusión, sobre todo por las mañanas, cuando todos tienen prisas por llegar a la hora al cole o al trabajo. El horario de las comidas o como seran estas.

También puede ocasionar conflictos entre la pareja, puesto que es padre o madre de uno de sus miembros, "pero no de ambos". Quizás sea este uno de los puntos más difíciles ante el que nos podamos encontrar puesto que como padre o madre de uno de miembros de la pareja quiera tomar partido.

El respeto y el amor hacia ellos hace que los conflictos que puedan surgir de la propia convivencia, del dia a dia, se puedan solucionar.

Quizás ahora no sean tan rápidos o no sean ágiles pero no por ello sienten menos. Más que negativo valoro como positivo el hecho de poder convivir con los abuelos. Pensemos en todo lo positivo que hacen por la família, ..., y no solo llevar a los nietos al cole, o al parque, explicar historias, .... Pensemos en la gran oportunidad que nos brindan por poder compartir su gran experiencia.

La Motivació

La motivació és el nostre motor, la força que ens fa millorar dia a dia.

Ara és el moment. Les vacances han finalitzat i ens hem incorporat a la rutina, però, podem fer que sigui, aquesta incorporació una experiència de la qual treure profit.

Amb la motivació comencem, ens animem, però, hem d’aconseguir que sigui de forma continuada, que la motivació es converteixi en un hàbit, per això, nosaltres hem d’alimentar–la per tal de mantenir la seva flama.

Pensem en els nens. Es motiven de manera fàcil. Per què? Quin és el motiu? Ells ho tenen tot per descobrir. Miren el món amb uns ulls diferents als dels adults. Miren amb il.lusió i amb una ment oberta. Hem de fer com ells, tenir curiositat. Provar coses noves, descobrir en nosaltres noves capacitats, aptituds: per què no la pintura, la lectura, començar a aprendre un idioma, o planificar aquell viatge que tant estem esperant...

Si tot això ho acompanyem amb una actitud positiva, un llenguatge entusiasta, alegre, ja tenim molt guanyat.

Una de les meves professores, a les seves classes sempre ens deia: “Vosaltres que voleu, posar maons o fer catedrals??” Es tracta de fer el que fas amb el mateix entusiasme i il.lusió que si estiguéssim fent “catedrals” . No sempre tindrem el treball de la nostra vida, o les vacances que desitjaríem però si el que fem ho fem amb l’entusiasme dels nens segur que això ens motiva.

I per últim, per què no? Donem-nos regalets, segur que desprès d’un dia de feina estressant, un sopar amb amics, la parella o simplement un bany amb escuma són suficient motivadors per continuar endavant amb els nostres projectes.

La vuelta al ....

El volver a la rutina después del período estival nos supone un cambio al que cuesta adaptarse, incluso puede aparecer irritabilidad, insomnio, ansiedad.

Para evitar este malestar lo mejor es ver la situación de una manera positiva, buscar formas positivas de ir superando el llamado "síndrome postvacacional". La vuelta al trabajo es inevitable pero ¿por qué en lugar de lamentarnos hacemos alguna cosa para ver esta vuelta como algo positivo? Pensemos, por ejemplo, en lo que podemos hacer, ir, comprar,..... gracias a ese trabajo.

La finalización de las vacaciones no tienen que ser un punto y final al verano, de lo bien que lo hemos pasado. Volver a casa después de unos dias fuera de ella, o simplemente estando en casa pero sin tener en cuenta el reloj para llegar a tiempo al trabajo no quiere decir que ya se acabó la diversión. Pasear, reunirnos con los amigos para las vacaciones, ver alguna exposición, ir al cine,... son algunas de las actividades que podemos realizar y que ayudan a una vuelta más llevadera.

Un truco: incorporarse al trabajo a mitad de semana para que el fin de semana esté más cerca y no se haga la vuelta tan dura.

"El ser negativos no nos va a ayudar".

Otro truco que se puede hacer servir es el de mentalizarse poco a poco del regreso, incorporarse al trabajo con unos objetivos fáciles de conseguir al principio, un plan de trabajo alcanzable y poco a poco ir aumentadolo.

Esta sensación de inquietud nos puede durar unas dos o tres semanas. Si pasado este período de tiempo todavía se tiene angustia, irritabilidad, etc, puede que sea otro problema y se necesite la ayuda de un profesional para superarlo.

Pero ante todo: la positividad es nuestra mejor arma!

Sabem controlar la nostra ira.....?

Ordenant papers antics he trobat uns apunts sobre la ira i m'han semblat bona idea tractar aquest tema. Fòrmules màgiques no existeixen però, si més no, unes pautes a recordar sempre van bé per preveure "atacs de ira".

Podem dir que la ira és una emoció normal però que pot ser destructiva si està fora de control. És una emoció que s'expressa amb ràbia, resentiment, irritabilitat,...

La ira té efectes físics com l'increment del ritme cardiac, pressió sanguinea,....

És una resposta cerebral d'atac o fugida davant un perill o dany.

La ira l'expressem a través del llenguatge corporal però també, per exemple, per l'expressió facial.

Qui no ha pensat alguna vegada llençar el telèfon quan no es possible dialogar amb l'interlocutor o qui no ha estat tentat d'insultar davant un insult??? A més, és una emoció que es nota, saps que "ve". Notes alguna cosa que puja per la panxa, que canvies de color (jo diria cap a vermell foc), que sembla que et puja fins el cap que és una xemeneia a punt d'explotar...

Aquest sentiment destrueix més que construeix. Quan actuem sota la ira, a l'exterioritzar-la, ferim a l'altra persona, és una energia que deixem anar negativa. No aporta res, ni a nosaltres ni a les altres persones.

A través de la ira el que manifestem és una frustració. Ens setim insultats, molestos, ferits i actuem d'una manera agressiva.

En nosaltres està escollir la manera d'actuar: o canalitzar la ira d'una manera negativa (explotant) provant resentiment o intentar reconduir aquesta ira d'una manera positiva intentant expressar el que sentim d'una manera clara, educada sense ferir a la persona amb la qual estem parlant.

Si aconseguim canalitzar aquesta ira de manera positiva podrem buscar una solució al problema que l'ha originada i d'aquesta manera evitar que es torni a produir aquesta situació.

Es tracta de controlar aquesta emoció ja que moltes vegades no ens podem lliurar de coses o persones que són conseqüència de la ira que se sent i no això no ho podem canviar però si es pot aprendre a controlar les reaccions.

Com he comentat, recepta màgica no és però pot ajudar saber portar-la de manera positiva que serà molt més enriquidor per nosaltres.

Com podem millorar la nostra vida.... Coaching

Les persones volem viure millor i no em refereixo sols a tenir una millor economia, sinó a saber eliminar de les nostres vides tot allò que no ens permet ser feliç. Moltes vegades sabem que volem introduir canvis en la nostra vida, que volem aconseguir una nova feina, que no acabem d'estar bé amb el que ens envolta però no sabem com aconseguir aquest propòsit. A través del coaching ho podem aconseguir.

Sense que aquestes línies siguin ben bé un procés de coaching hi ha una sèrie de pautes que podem començar a introduir en el dia a dia per tal d'assolir els nostres propòsits.

Per tal de poder iniciar un procés de coaching el que si cal tenir clar és que la persona realment desitja aquest canvi. Això és el que dóna forces per continuar endavant. En cas contrari, el que caldria fer és esperar a què realment es vulgui fer aquest canvi. Cal que la persona estigui realment motivada

Els objectius que es volen aconseguir serà el segon punt a tenir clar. Les nostres aspiracions, les nostres fites.... No parlem de somnis sinó de realitats. Han de ser possibles i que realment es vulgui aconseguir.

Com a últim punt el pla d'acció, què farem per aconseguir la nostra fita. Aquest pla ha de ser realista i per tal de motivar a la persona ha d'anar assolint objectius a curt termini ja que així el procés és motivador i permet assaborir els assoliments.

Les Expectatives.....

Tot i que ens costi, hem d'aceptar als fills tal i com són i no per allò que desitgem que siguin. Si aconseguim actuar d'aquesta manera aconseguirem un sentiment de seguretat en ells. L'amor als fills ha de ser incondicional, d'aquesta manera l'ambient on es desenvolupi el seu caràcter serà propici i tindrà una bona actitud mental davant la vida. No val allò de: .... jo t'estimo, però si,.....

Un fill que se sent acceptat s'aproparà a nosaltres per tal de buscar recolzament quan ho necessiti, quan vulgui aprendre a resoldre problemes,... Estarà més disposat a assumir riscos, a canviar situacions negatives, a aprendre del fracàs i sabrà desenvolupar-se amb optimisme. Amb aixó, no estic dient que no es posin límits!! al contrari, penso que són necessaris per al seu bon desenvolupament.

Moltes vegades actuem de manera contradictòria, diem als nostres fills "estudia" quan pensem que no ho farà. Fins i tot ens atrevim a dir: ... així no aprovaràs, estàs tot el dia davant de la tele... sobretot ara en aquesta època de vacances que costa tant fer les activitats dels diferents quaderns d'estiu. Sense adonar-nos estem col.laborant a què el fill acompleixi el que pensem.

El que els pares i mares esperem dels fills tendeix a complir-se. Per tant, necessitem tenir expectatives constructives que permetin treure el més brillant d'ells mateixos i deixar de banda tot el que sigui negatiu. No és el mateix dir: la propera vegada segur que et surt fantàstic, a dir, veus, no t'ha sortit perquè no has practicat prou.