Inteligencia o Inteligencias????

La inteligencia no es necesariamente sinónimo de habilidad intelectual. Una persona menos inteligente puede disponen de mejores habilidades mentales que otra considerada muy inteligente.

Hasta no hace muchos años creíamos que teníamos un solo tipo de inteligencia. Actualmente sabemos que no es un solo tipo sino que tenemos varios tipos de inteligencia, ninguna es mejor que otra, lo que si es ideal es conseguir un buen nivel en todas ellas.

Vamos a ver diferentes tipos de inteligencia. Dependiendo de la clasificación que hagamos encontraremos estos u otros tipos.

Inteligencia "Social". Como nos relacionamos con los demás, con las personas que nos rodean. Desarrollar este tipo de inteligencia lo haremos relacionandonos con otras personas, conversando, escuchandolas.

Inteligencia "Emocional". Regular nuestras emociones. Es la capacidad para reconocer sentimientos, tanto los propios como los ajenos, y la habilidad para manejarlos. Este tipo de intelegencia se ha popularizado gracias a Daniel Goleman, con su libro Emotional Intelligence, publicado en 1995. Goleman, describe como la inteligencia emocional se puede organizar en cinco capacidades: conocer las emociones y sentimientos propios, manejarlos, reconocerlos, crear la propia motivación y gestionar las relaciones.

Otro tipo de inteligencia es la "Creativa". Buscar soluciones eficaces e imaginativas a los problemas. Poder ver las situaciones de otra manera, estimular la imaginación. La creatividad al igual que otra habilidad intelectual o mental del ser humano puede ser aprendida, desarrollada y mejorada a voluntat. Una persona creativa es aquella que asume "riesgo".

Inteligencia "Espiritual". Conocerse a si mismo. Comportarse honestamente con los demás. Este tipo de inteligencia se consigue a través de la meditación y análisi de nuestro mundo interior.

Tener, tener, tener

Estamos acostumbrados a acaparar, a poseer, consumir. Nos creamos necesidades, más de las que realmente son necesarias. Tener, tener, tener, .... Tener un coche, una casa, una gran hipoteca, un buen trabajo, ..... Consumir y nos cuesta renunciar a ello.

Ya lo dice el refrán "No es más rico el que más tiene sino el que menos necesita". En ocasiones es necesario dejar atrás peso, lastre, necesidades que nos creamos y que impiden que seamos felices y disfrutemos de lo que hacemos, de lo que tenemos y de la compañia con la que estamos.

Ganar dinero, un mejor trabajo, tener tiempo libre, tener pareja,.... pero no siempre conseguimos todo lo que queremos. A veces, es necesario renunciar a algo. Hay que buscar el equilibrio entre lo que deseamos y lo que realmente podemos hacer. Quizás algunas cosas las pospondremos para otro momento o de forma definitiva. Hay que ser consecuentes con nuestras decisiones. Un puesto trabajo con mayor responsabilidad comporta un mayor salario pero dispondremos de menor tiempo libre. Nosotros decidimos.

Autonomia dels nostres fillls

Molts pares tendim a la sobreprotecció dels nostres fills tot i que sabem que és perjudicial per a ells. Hem d'aconseguir educar-los dins l'autonomia personal per tal que puguin resoldre per si mateixos els seus problemes alhora de relacionar-se amb companys de classe, amics, germans,...

Per tal d'aconseguir-ho és necessari que sàpiguen que tot el que fan, les seves accions, tindran una resposta positiva o negativa. Amb això aconseguim que siguin responsables dels seus actes.

Què aconseguirem d'aquesta manera?? Doncs que abans d'actuar reflexionin i tenin en compte les conseqüències d'aquesta actuació.

Una manera d'aconseguir aquesta responsabilitat és asumint, això sí en correspondència a la seva edat.

No hem d'evitar que visquin situacions complicades ja que és un entrament per a ells. És un estímul per a resoldre aquestes situacions per sí mateixos, i a més, d'aquesta manera incrementarà la seva autoestima i seran més forts a nivell emocional.

La tolerància a la frustració l'aconseguirem si no els hi donem tot el que demanen. És necessari que aprenguin a esperar.

De mica en mica anirem educant i ells aniran aprenent.

Satisfacción laboral, satisfacción personal

Realmente nos sentimos realizados en el dia a dia?

En muchas ocasiones los trabajos no se ajustan a lo que nosotros esperábamos o para lo que nos habíamos preparado.

Es triste ver que muchas personas estan esperando que sea la hora de terminar la jornada laboral para empezar su verdadera jornada, la que realmente le proporciona satisfacción.

En ocasiones, todo y que no sea nuestro trabajo ideal el que tenemos en este momento, tenemos que dar lo mejor de nosotros, aportar todo lo que sabemos, ser proactivos en el dia a dia. Hacer algo de la mejor manera que sabemos nos proporcionará muchísima más satisfacción que realizarlo para salir del paso o sin dar lo mejor de nosotros.

Cuando el trabajo diario se convierte en una rutina es cuando desaparece la motivación y la actitud positiva en el puesto de trabajo. Y que es lo que vamos a obtener? estrés y insatisfacción.

Acordémonos en este momento de la famosa pirámide de Maslow y pensemos en la autoestima y la autorealización. Estas dependen mucho del trabajo. Además también tenemos que tener un cuenta un buen ambiente laboral donde el individuo sienta el compañerismo. Las situaciones de rivalidad son las que provocaran un ambiente estressante. También es muy importante el tema del reconociemiento de la labor realizada ya que va ligada a nuestras creencias de que lo que realizamos es importante pero sobretodo útil.

Nosotros mismos somos los mejores para reconocernos nuestro trabajo bien hecho, sentirnos satisfechos de lo que hemos realizado, solo así tendremos la satisfacción de hacer y dar el 100% de nosotros mismos. Recordemos que "hacemos catedrales" y no muros.

La salut: en el dia a dia

Del concepte de salut no ens adonem fins que notem que alguna cosa no funciona en el nostre cos o en la nostra ment.

La medicina ha evolucionat molt al llarg dels anys i tracta moltes malalties amb èxit com lesions corporals però hi ha unes altres malalties com és el cas d'al.lèrgies, asma, alguns tipus de càncer, entre d'altres, amb les quals la medicina no té tant d'èxit. Aquestes depenen del sistema immunitari de cada persona, de cadascun de nosaltres. Moltes vegades exposats a iguals condicions unes persones es posen malaltes i d'altres no.

El cos humà es manifesta davant determinades situacions, ens avisa que està passant alguna cosa, que hem de canviar el ritme que portem.

I, què és el que hem de fer? Un canvi d'hàbits, per exemple, no partir tant davant algunes situacions de feina, davant una dificultat prendre les coses d'una altra manera, per citar alguns dels molts exemples del dia a dia.

Quan el cos ens avisa hem de recuperar l'equilibri intern, per tal de tornar a viure amb armonia i amb congruència entre el que fem i sentim. Això ens ajudarà a ternir molta salut, tot i que cal dir que aquesta, la salut, és un concepte subjectiu, de cada persona. El que per unes persones és salut per altres persones no ho serà.

Hem de riure cada dia!

Que tal si comencem a riure una mica més! Si poguèssim fer un taller de risoteràpia,.... Si que és cert que pot anar molt bé fer-ho.
Cal riure d'un mateix!! És una bona medicina. Riure vàries vegades al dia és molt bo per la salut. Allibera tensions i preocupacions, millora l'autoestima, millora l'aparell respiratori, immunològic, muscular, endocrí,... fins i tot, no fa gaire, vaig llegir que allarga la vida!
És una bona manera de defensar-se de l'estrés. Una dada: una hora d'angustia equival a cinc hores de treball físic quant a energia consumida; cinc minuts de rialles equival a 45 minuts d'exercici.
Penso que amb totes aquestes dades és molt millor optar per riure. Riure davant la malaltia, l'estrés, la fatiga,.... Mirem amb positivisme la vida, per molt dura i cruel que sembli moltes vegades.
La vida ja és prou complicada i les relacions personals o de feina ja es compliquen encara més. Cal servir-se de l'humor. Si el fem servir en el dia a dia, en totes les facetes de la nostra vida les coses segur que ens van molt millor. No ens hem de pendre les coses "tant a pit" no val la pena a menys que vulguem acabar, precisament, amb una angina de pit.
Un somriure a temps o una bona rialla o un acudit ens pot ajudar fins i tot a desenvolupar una intel.ligència basada en la capacitat d'enfrontar els problemes des de la vessant positiva.
Fem servir la nostra intel.ligència emocional!!

Les vacances s'han acabat!!!

Les vacances s'han acabat i hem de començar de nou a treballar.
Molts de nosaltres podem pensar que és un rotllo tornar a començar o continuar on ho vam deixar. Depende i com diu la cançò "de según como se mire todo depende". Probablement si tenim un bon ambient de treball, bona relació amb els caps, i sobretot, estem realitzant un treball, desenvolupant una professió que ens agrada la tornada serà diferent.
Us explico una petita historieta que em van dir no fa massa temps una de les meves millors professores:
"Un dia, un senyor va veure a un paleta treballant en una obra i li va preguntar:
- Què fa senyor paleta?
- Estic posant maons.
Va veure un altre paleta treballant molt content i li va fer la mateixa pregunta
- Què fa senyor paleta?
- Estic fent una catedral"
La nostra actitud és molt important. Alegria, ganes,..., pot fer que millori molt la nostra actitud i tenir un bon començament.
Però, potser és un període nou que s'obre, és un nou començar a fer, a ser.
Tenim dos opcions ens podem quedar en la queixa o podem plantejar-nos ser més "proactius" i intentar introduir canvis en el nostre dia a dia. Potser un café amb aquell company que no ens acaba de fer el pes, plantejar "petits" canvis als caps en la nostra feina o responsabilitat.... Començar per coses petites però que segur que ens donaran un bon resultat.

Som prou assertius en el dia a dia??????

"Assertivitat, capacitat de fer valer la pròpia opinió davant els altres sense ferir sensibilitats. El ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix, encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte".
Definició de manual, però què difícil! És una habilitat personal. No tothom és capaç de ser assertiu. Moltes vegades es pot caure en l'agressivitat (i és molt fàcil caure) o en la passivitat.
Moltes vegades, en el nostre dia a dia, estem en reunions o simplement parlant amb amics i ens adonem que no hem estat prou convincents en la defensa de les nostres idees, o que no s'ha interpretar de manera correcta el que volem dir.
Cal intentar-ho i ho hem d'aconseguir!. Si més no, sabem uns "trucs" .
* Primer de tot hem de saber escoltar (tema també complicat però no desesperem)
* En segon lloc, i no menys important, dominar la comunicació no verbal (compte! els gestos, mirades,.... el cos ens pot delatar)
* Tercer lloc per l'expressió dels pensaments i emocions d'una manera directa però respectuosa (o sigui, no amagar el que penses però des del respecte a l'interlocutor per molt que costi).
* En quart lloc saber dir que no a les peticions dels altres (si jo crec que no haig de fer una cosa dir que no i no donar més voltes).
* Últim però que pot anar el primer ( i millor si ho fem sempre) viure amb optimisme.
Sembla fàcil i per què no ho podem aconseguir? Hem de ser positius i creure en nosaltres mateixos. L'assertivitat és germana de l'autoestima.
Ser assertius implica el respecte d'un mateix per poder expressar necessitats pròpies i defensar els teus interessos i drets respectant els drets i les necessitats dels altres. Però, recordem tot això expressat amb un llenguatge corporal clar: mirar els ulls, parlar sense cridar de manera pausada defensant allò que es pensa utilitzant tècniques assertives que ens poden fer evitar conflictes amb altres persones (però això ja és tema d'un altre dia).

La Comunicació

Avui, tindré l'oportunitat de posar en pràctica tots els meus coneixements sobre la comunicació. Verbal i no verbal. Mirades, gestos, posició del cos,....
I les paraules??? Control del to, modulació de la veu, no cridar massa ni parlar massa fluix,...
En fi, tot un art. Difícil art que no tots dominem. Uns quants si.
Cal parlar sense semblar massa agressiu però tampoc donar un aire passiu que ens puguin dominar i imposar opinions que no volem ni compartim.
Els nostres pensaments els hem d'exposar d'una manera clara, tranquil.la, indicant en tot moment el que volem dir i el que pensem (tornem amb el meu tema estrella la congruència i honestedat).
Per què hem de dir si quan volem dir no? Per què hem de dir no quan volem dir si?
Sobretot claredat i tranquil.litat i tot sortirà sol. Això sí pensem en el nostre cos, ja que ens pot jugar males passades i anar pel seu compte si vol!

Pensament positiu davant el fracàs

Moltes vegades davant una situació que no ens surt bé tenim la tendència de llançar la tovallola. Per què hem de veure el fracàs com alguna cosa negativa?? Per què l'associació fracàs negatiu? La nostra cultura ens ensenya que hem de guanyar sempre i aconseguir el que ens proposem ja que si nó serem uns fracasats. "Si sempre actuem igual tindrem els mateixos resultats" Frase ja molt cèlebre i que molts la fem servir en el dia a dia. Hem d'aprendre a veure el fracàs com una oportunitat. Com una oportunitat de canvi, de començar de zero a construir. Què faríen els esportistes davant un fracàs? Si no tinguèssin un pensament positiu marxaríen a casa i no tornaríen a competir. Davant els errors hem de tenir la certesa que ens emportem una experiència que ens servirà per un futur. L'error viu amb nosaltres, és el dia a dia, i no per això som fracasats. El fracàs és un concepte de casdascú, despèn del significat que li volem donar. Jo m'estimo més veure-ho com a oportunitat i oportunitat de CANVI.