"Assertivitat, capacitat de fer valer la pròpia opinió davant els altres sense ferir sensibilitats. El ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix, encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte".
Definició de manual, però què difícil! És una habilitat personal. No tothom és capaç de ser assertiu. Moltes vegades es pot caure en l'agressivitat (i és molt fàcil caure) o en la passivitat.
Moltes vegades, en el nostre dia a dia, estem en reunions o simplement parlant amb amics i ens adonem que no hem estat prou convincents en la defensa de les nostres idees, o que no s'ha interpretar de manera correcta el que volem dir.
Cal intentar-ho i ho hem d'aconseguir!. Si més no, sabem uns "trucs" .
* Primer de tot hem de saber escoltar (tema també complicat però no desesperem)
* En segon lloc, i no menys important, dominar la comunicació no verbal (compte! els gestos, mirades,.... el cos ens pot delatar)
* Tercer lloc per l'expressió dels pensaments i emocions d'una manera directa però respectuosa (o sigui, no amagar el que penses però des del respecte a l'interlocutor per molt que costi).
* En quart lloc saber dir que no a les peticions dels altres (si jo crec que no haig de fer una cosa dir que no i no donar més voltes).
* Últim però que pot anar el primer ( i millor si ho fem sempre) viure amb optimisme.
Sembla fàcil i per què no ho podem aconseguir? Hem de ser positius i creure en nosaltres mateixos. L'assertivitat és germana de l'autoestima.
Ser assertius implica el respecte d'un mateix per poder expressar necessitats pròpies i defensar els teus interessos i drets respectant els drets i les necessitats dels altres. Però, recordem tot això expressat amb un llenguatge corporal clar: mirar els ulls, parlar sense cridar de manera pausada defensant allò que es pensa utilitzant tècniques assertives que ens poden fer evitar conflictes amb altres persones (però això ja és tema d'un altre dia).
Definició de manual, però què difícil! És una habilitat personal. No tothom és capaç de ser assertiu. Moltes vegades es pot caure en l'agressivitat (i és molt fàcil caure) o en la passivitat.
Moltes vegades, en el nostre dia a dia, estem en reunions o simplement parlant amb amics i ens adonem que no hem estat prou convincents en la defensa de les nostres idees, o que no s'ha interpretar de manera correcta el que volem dir.
Cal intentar-ho i ho hem d'aconseguir!. Si més no, sabem uns "trucs" .
* Primer de tot hem de saber escoltar (tema també complicat però no desesperem)
* En segon lloc, i no menys important, dominar la comunicació no verbal (compte! els gestos, mirades,.... el cos ens pot delatar)
* Tercer lloc per l'expressió dels pensaments i emocions d'una manera directa però respectuosa (o sigui, no amagar el que penses però des del respecte a l'interlocutor per molt que costi).
* En quart lloc saber dir que no a les peticions dels altres (si jo crec que no haig de fer una cosa dir que no i no donar més voltes).
* Últim però que pot anar el primer ( i millor si ho fem sempre) viure amb optimisme.
Sembla fàcil i per què no ho podem aconseguir? Hem de ser positius i creure en nosaltres mateixos. L'assertivitat és germana de l'autoestima.
Ser assertius implica el respecte d'un mateix per poder expressar necessitats pròpies i defensar els teus interessos i drets respectant els drets i les necessitats dels altres. Però, recordem tot això expressat amb un llenguatge corporal clar: mirar els ulls, parlar sense cridar de manera pausada defensant allò que es pensa utilitzant tècniques assertives que ens poden fer evitar conflictes amb altres persones (però això ja és tema d'un altre dia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada