Gestió de les emocions

Al llarg del dia tenim emocions tant de bones com de les anomenades menys bones o "dolentes". Pel nostre equilibri mental aquestes emocions tenen molta importància. Si les reprimint podem perdre una oportunitat d'escolta del nostre cos i això no es produeix cap bé.

El primer que cal fer és reconèixer aquestes emocions, i sobretot si són negatives. Ràbia, ira, frustració,... Si les neguem o amaguem, no deixem expressar-les i aquest fet, és perjudicial tant a nivell físic com a psíquic.

En segon lloc cal saber la causa d'aquesta emoció. Per què ha aparegut ara? Què és el que hem fa sentir d'aquesta manera? Per què reacciono així?

Val ara ja sabem què i la causa. Ara ens hem de lliurar d'aquestes emocions!. L'alliberació d'aquestes emocions negatives. Com? Cada persona té una manera diferent de potar-lo a terme : esport, cantar, ballar, parlar, escriure,.... Sols cal buscar quina és la millor manera per nosaltres i desprès portar-ho a la pràctica.

Els nostres objectius: sort?

En moments com els que estem vivim, és probable que no estiguem satisfets amb el que tenim. Fins i tot, pot ser que de vegades, ens fixem en altres persones, amb vides fantàstiques i èxits professionals. I, ...., evidentment, ens preguntem: què té ell que jo no tinc? o podem dir: quina sort que té! o també: quina mala sort que tinc!

"Si sempre fem el mateix, sempre obtindrem el mateix resultat!"

Si alguna cosa no ens acaba d'agradar, o volem fer un canvi a la nostra vida i no sabem com, és el moment d'aturar-nos i pensar: com vull viure? en què vull treballar? què puc fer per canviar la meva situació actual?

I, visualitzar-ho. Fem un camí. Hem de veure el final d'aquest camí, i tots els petits avenços que anem realitzant fins arribar al final.

Aquest és un punt molt important per tal d'iniciar el nostre camí cap a l'èxit. Ens hem de veure, sentir la sensació de com ens sentirem realitzant "allò" que desitjem tant, hem d'experimentar com està el nostre cos, la sensació de benestar, ....

Ens marquem un objectiu, una fita,... i, tota la nostra energia anirà dirigida cap aquest fi per tal de poder aconseguir-ho. A més, aquest exercici ens servirà pels moments en els quals "oblidem" el nostre objectiu, la nostra fita.

Espero que serveixi d'ajuda! És un exercici molt potent, és diu, "La línia de la vida" i es fa servir en PNL . Una vegada que has pogut experimentar la situació és fàcil poder aprofitar aquesta sensació per tenir-la en el moment que vulguis i recordar "cap a on has de dirigir el teu camí".

Liderar o liderar-nos

Liderar és acció, moviment. El lideratge és la capacitat d'influir de manera positiva en els altres, en la vida.

El lideratge es pot aplicar a un mateix o aconseguir un efecte en els altres però sempre el que es vol aconseguir és una transformació positiva de la realitat en la qual es mouen.

El líder actúa buscant el bé comú. Es regeix per uns valors i motiva als seus companys. Però el que és més important de tot, és que predica amb l'exemple.

El líder intenta "SER". És un model "INSPIRADOR". Davant una adversitat o dificultat es sobreposa. Té la "VISIÓ" del que vol i actúa d'acord amb aquesta. La seva "VISIÓ" és guanyadora i juga sabent quin serà el resultat final.

Un líder sap com motivar-se per a superar-se així mateix i poder inspirar als altres.

Pensem en alguns dels grans líders de la història: Madre Teresa de Calcuta, Martin Luter King, Gandi, Churchill, Napoleó, el president Kenedy..... Tots ells han estat persones de gran personalitat que aixecaven passions tant a favor com en contra però el que tots comparteixen és la influència que van exercir en els altres. El líder mou persones.

Al llarg de la vida existeixen moltes oportunitats per a ser líder, tant dels altres com (i això és el més important) de "nosaltres mateixos".

No tinc temps!!!

Per sort avui dia, molts de nosaltres tenim doble jornada ( o més) la feina i la casa. No és fàcil poder compatibilitzar aquestes dues facetes. Hi ha moments en els quals pesem que no podrem fer tot. I fins i tot, podem tenir sentiments de culpabilitat per no poder atendre a la familia com es mereix, o als amics, o no podem estar a la feina al cent per cent.

Hi ha una cosa que hem de tenir en compte per no colapsar-nos i és aprendre a delegar. Delegar a la feina, delegar a casa. Delegar junt a una bona organització serà la solució per a no sentir-nos colapsats.

La nostra actitud és molt important. Una actitud positiva davant els obstacles, les dificultats que anirem trobant. Analitzar el problema. El problema no és el problema, el problema és com vivím aquest problema.

Hem de tenir cura de no malgastar la nostra energia. Hem de saber dosificar l'esforç. Si hem de fer moltes coses, activitats o feina, primer ens dedicarem a les més importants ja que els hi podrem dedicar més temps i l'atenció que necessita.

Sols no podem amb tot, si demanem col.laboració en el nostre entorn familiar no portarem tanta càrrega de responsabilitat, ni excés de treball. No som super dones/homes.

I, per últim, hem de valorar tot allò que fem. No sols hem de veure el que no podem fer sinó el que fem. El got mig ple o mig buit.

Compartir els moments

Fa temps hi havia un anunci de televisió que deia aquesta frase "Compartir els bons moments ......" i continuava ".... davant una tassa de café" Per què no?

Aquests dies de vacances han estat un bon moment per gaudir de la familia, dels amics, de la parella. De vegades les nostres expectatives són molt grans i pensem que seran dies fantàstics i que tot sortirà perfecte però moltes vegades això no succeeix així. Per què? Ens generem idees, objectius ideals, difícils d'aconseguir.

Però, per què no ens aturem i pensem en moments que podem passar amb la familia, amics, parella sense que sigui necessari anar a països exòtics, o passar el dia en llocs sorollosos o consumidors.

De vegades no sabem com generar espais on compartir moments, silencis, converses,... Estem acostumats a què la diversió en la donin els altres: cine, parcs temàtics, centres comercials,....

Simplement fent un pastís amb els nostres fills o compartint un dinar amb amics o parella pot ser un dia fantàstic. Fem servir la nostra imaginació i si a nosaltres no se'ns acudeix què podem fer, simplement preguntem als que tenim al costat que segur que ens donen molt bones idees.

Inteligencia o Inteligencias????

La inteligencia no es necesariamente sinónimo de habilidad intelectual. Una persona menos inteligente puede disponen de mejores habilidades mentales que otra considerada muy inteligente.

Hasta no hace muchos años creíamos que teníamos un solo tipo de inteligencia. Actualmente sabemos que no es un solo tipo sino que tenemos varios tipos de inteligencia, ninguna es mejor que otra, lo que si es ideal es conseguir un buen nivel en todas ellas.

Vamos a ver diferentes tipos de inteligencia. Dependiendo de la clasificación que hagamos encontraremos estos u otros tipos.

Inteligencia "Social". Como nos relacionamos con los demás, con las personas que nos rodean. Desarrollar este tipo de inteligencia lo haremos relacionandonos con otras personas, conversando, escuchandolas.

Inteligencia "Emocional". Regular nuestras emociones. Es la capacidad para reconocer sentimientos, tanto los propios como los ajenos, y la habilidad para manejarlos. Este tipo de intelegencia se ha popularizado gracias a Daniel Goleman, con su libro Emotional Intelligence, publicado en 1995. Goleman, describe como la inteligencia emocional se puede organizar en cinco capacidades: conocer las emociones y sentimientos propios, manejarlos, reconocerlos, crear la propia motivación y gestionar las relaciones.

Otro tipo de inteligencia es la "Creativa". Buscar soluciones eficaces e imaginativas a los problemas. Poder ver las situaciones de otra manera, estimular la imaginación. La creatividad al igual que otra habilidad intelectual o mental del ser humano puede ser aprendida, desarrollada y mejorada a voluntat. Una persona creativa es aquella que asume "riesgo".

Inteligencia "Espiritual". Conocerse a si mismo. Comportarse honestamente con los demás. Este tipo de inteligencia se consigue a través de la meditación y análisi de nuestro mundo interior.

Tener, tener, tener

Estamos acostumbrados a acaparar, a poseer, consumir. Nos creamos necesidades, más de las que realmente son necesarias. Tener, tener, tener, .... Tener un coche, una casa, una gran hipoteca, un buen trabajo, ..... Consumir y nos cuesta renunciar a ello.

Ya lo dice el refrán "No es más rico el que más tiene sino el que menos necesita". En ocasiones es necesario dejar atrás peso, lastre, necesidades que nos creamos y que impiden que seamos felices y disfrutemos de lo que hacemos, de lo que tenemos y de la compañia con la que estamos.

Ganar dinero, un mejor trabajo, tener tiempo libre, tener pareja,.... pero no siempre conseguimos todo lo que queremos. A veces, es necesario renunciar a algo. Hay que buscar el equilibrio entre lo que deseamos y lo que realmente podemos hacer. Quizás algunas cosas las pospondremos para otro momento o de forma definitiva. Hay que ser consecuentes con nuestras decisiones. Un puesto trabajo con mayor responsabilidad comporta un mayor salario pero dispondremos de menor tiempo libre. Nosotros decidimos.

Autonomia dels nostres fillls

Molts pares tendim a la sobreprotecció dels nostres fills tot i que sabem que és perjudicial per a ells. Hem d'aconseguir educar-los dins l'autonomia personal per tal que puguin resoldre per si mateixos els seus problemes alhora de relacionar-se amb companys de classe, amics, germans,...

Per tal d'aconseguir-ho és necessari que sàpiguen que tot el que fan, les seves accions, tindran una resposta positiva o negativa. Amb això aconseguim que siguin responsables dels seus actes.

Què aconseguirem d'aquesta manera?? Doncs que abans d'actuar reflexionin i tenin en compte les conseqüències d'aquesta actuació.

Una manera d'aconseguir aquesta responsabilitat és asumint, això sí en correspondència a la seva edat.

No hem d'evitar que visquin situacions complicades ja que és un entrament per a ells. És un estímul per a resoldre aquestes situacions per sí mateixos, i a més, d'aquesta manera incrementarà la seva autoestima i seran més forts a nivell emocional.

La tolerància a la frustració l'aconseguirem si no els hi donem tot el que demanen. És necessari que aprenguin a esperar.

De mica en mica anirem educant i ells aniran aprenent.

Satisfacción laboral, satisfacción personal

Realmente nos sentimos realizados en el dia a dia?

En muchas ocasiones los trabajos no se ajustan a lo que nosotros esperábamos o para lo que nos habíamos preparado.

Es triste ver que muchas personas estan esperando que sea la hora de terminar la jornada laboral para empezar su verdadera jornada, la que realmente le proporciona satisfacción.

En ocasiones, todo y que no sea nuestro trabajo ideal el que tenemos en este momento, tenemos que dar lo mejor de nosotros, aportar todo lo que sabemos, ser proactivos en el dia a dia. Hacer algo de la mejor manera que sabemos nos proporcionará muchísima más satisfacción que realizarlo para salir del paso o sin dar lo mejor de nosotros.

Cuando el trabajo diario se convierte en una rutina es cuando desaparece la motivación y la actitud positiva en el puesto de trabajo. Y que es lo que vamos a obtener? estrés y insatisfacción.

Acordémonos en este momento de la famosa pirámide de Maslow y pensemos en la autoestima y la autorealización. Estas dependen mucho del trabajo. Además también tenemos que tener un cuenta un buen ambiente laboral donde el individuo sienta el compañerismo. Las situaciones de rivalidad son las que provocaran un ambiente estressante. También es muy importante el tema del reconociemiento de la labor realizada ya que va ligada a nuestras creencias de que lo que realizamos es importante pero sobretodo útil.

Nosotros mismos somos los mejores para reconocernos nuestro trabajo bien hecho, sentirnos satisfechos de lo que hemos realizado, solo así tendremos la satisfacción de hacer y dar el 100% de nosotros mismos. Recordemos que "hacemos catedrales" y no muros.

La salut: en el dia a dia

Del concepte de salut no ens adonem fins que notem que alguna cosa no funciona en el nostre cos o en la nostra ment.

La medicina ha evolucionat molt al llarg dels anys i tracta moltes malalties amb èxit com lesions corporals però hi ha unes altres malalties com és el cas d'al.lèrgies, asma, alguns tipus de càncer, entre d'altres, amb les quals la medicina no té tant d'èxit. Aquestes depenen del sistema immunitari de cada persona, de cadascun de nosaltres. Moltes vegades exposats a iguals condicions unes persones es posen malaltes i d'altres no.

El cos humà es manifesta davant determinades situacions, ens avisa que està passant alguna cosa, que hem de canviar el ritme que portem.

I, què és el que hem de fer? Un canvi d'hàbits, per exemple, no partir tant davant algunes situacions de feina, davant una dificultat prendre les coses d'una altra manera, per citar alguns dels molts exemples del dia a dia.

Quan el cos ens avisa hem de recuperar l'equilibri intern, per tal de tornar a viure amb armonia i amb congruència entre el que fem i sentim. Això ens ajudarà a ternir molta salut, tot i que cal dir que aquesta, la salut, és un concepte subjectiu, de cada persona. El que per unes persones és salut per altres persones no ho serà.