Actuar davant de les frustacions

Les coses no sempre ens surten com volem i no és per què ens faltin ganes sinó per què no podem controlar tot el mon que ens envolta. Tenim l’opció d’enfadar-nos o continuar endavant.

Somnis, desitjos, objectius,… Tenim una idea del que volem aconseguir, una il.lusió, un repte. Estudis, fer una carrera professional d’èxit, tenir un negoci, escriure un llibre...

De vegades aquests somnis no acaben d’arribar però no per això hem de llençar la tovallola, no ens hem de resignar. Franklin Roosevelt deia: “A la vida hi ha una cosa pitjor que el fracàs, el no haver intentat res”. Aprendre dels errors per créixer i continuar endavant. El pitjor no és caure sinó no saber aixecar-se. Un intent, dos,.... els que calguin per continuar intentant aconseguir el nostre objectiu, el nostre repte.

Pot ser la nostra fita sigui molt “alta” amb la qual cosa tenim més probabilitat de no aconseguir-la, és a dir, fracassar. Però això, no ha de ser cap inconvenient, el que cal és reajustar el nostre sostre, baixa una mica el llistó i un cop aconseguit aquest poden anar per un pas més fins aconseguir el que volem.

No ens hem d’oblidar de ser realistes i voler coses que es poden aconseguir, que estan a les nostres mans. Si ens quedem amb el que no hem aconseguit o no tenim tindrem sensació de fracàs però si valorem el que ja tenim i el que anem assolint amb el nostre treball i constància ens servirà per pensar que cada vegada estem més a prop del nostre objectiu. El que aconseguim o el que renunciem, nosaltres som els responsables de la nostre vida i de com ens sentim: líders o víctimes.

Si davant una frustració ens quedem encallats en el victimisme el que aconseguirem serà una major impotència, viurem la situació com una injustícia i serà difícil avançar en el nostre camí. Som responsables del que sentim i com.

El fet d’intentar coses noves, de voler millorar, de canviar comporta que ens equivoquem, frustracions, decepcions,... però això no implica que haguem de quedar-nos quiets, sense intentar el que desitgem. Potser a la primera no surt bé, qui sap, o potser desprès de diversos intents ho aconseguim. L’esperança no s’ha de perdre mai i el que passa ara en aquest moment no és predicció per un futur. Einstein deia que:

“la diferència entre el passat, el present i el futur és sols una il.lusió persistent”.

Núria Mateo

Article publicat en la revista la Vall d'Horta de Setembre/Octubre 2011

Incrementar la Intel.ligència Emocional a través del Coaching

Entendre i saber interpretar les teves pròpies emocions i les emocions de les altres persones que hi ha al teu voltant. Aquesta és una habilitat que no tothom la té d'una manera innata. Però, el no tenir-la no és motiu per a no desenvolupar-la.

La Intel.ligència Emocional és la que permet que persones que no posseeixen una ment brillant en temes com les matemàtiques, la física o la història (per dir algunes matèries) triomfen en qualsevol àmbit. Són aquell tipus de persona que saben relacionar-se, agafen el millor de cada persona, aprenen, es superen dia a dia.

Les persones amb Intel.ligència Emocional, a més, són persones conciliadores, saben com relacionar-se amb les altres persones, dominen les relacions interpersonals. Al seu voltant hi ha un clima de confiança i fan que els seus interlocutors es sentin còmodes. Generen situacions de benestar, eviten confrontacions innecessàries, saben molt bé com controlar les seves emocions. Poden treure profit de les situacions de conflicte.

El fet de tenir aquest tipus d'Intel.ligència permet tenir eines suficients, recursos per comunicar-se millor, i, poder negociar els conflictes amb les altres persones que van surgint en el dia a dia.

També podem dir que aquest tipus de persones es gestionen millor el seu temps i saben conciliar de millor manera la seva vida familiar i professional.

La Intel.ligència Emocional no té per què ser innata en les persones. És una habilitat que es pot adquirir, o pot ser ja es té i sols cal desenvolupar-la. Com es pot aconseguir? Una manera és a través del Coaching.

El Coaching és l'art de treballar amb les altres persones, és una tècnica que permet que la persona es conegui molt millor per esforçar-se a ser milllor. És superació, treure el millor de la persona, el "Buda d'Or" que es porta a l'interior. És l'art de l'Excel.lència.

A través del Coaching s'aconsegueix una fita, un objectiu, s'aconsegueix el desenvolupament d'habilitats específiques.

El mètode que es fa servir és la conversa, sobretot. Per mitjà d'aquesta conversa la persona s'adona del que fa fins el moment i com fer per canviar-ho. Altres eines de les quals es fa servir el Coaching són tallers, seminaris i pràctiques supervisades pel coach.

La gestió del temps, la resolució de conflictes, les creences limitadores, la identificació, reconeixement i control de les emocions, el desenvolupament de l'empatia, l'escolta,... Totes són habilitats que podem desenvolupar a través del Coaching.

No et tanquis al canvi.... Coaching és canvi.

Núria Mateo

Coaching Barcino

http://www.coachingbarcino.com

nuria@coachingbarcino.com

Impulsiu o Reflexiu????

L’educació que hem rebut al llarg de la vida ens influeix i molt alhora de relacionar-nos amb altres persones. Sense saber-ho actuem de la mateixa manera que ens van ensenyar de petits. Hem reprimit moltes vegades el ser impulsius davant una situació inesperada. De petits, ens han ensenyat que cal saber controlar-se. El nen “bo” que portem a dins és el que agrada als altres, pares, professors,.... i d’adults continuem amb aquest nen “bo” per agradar als caps, companys de feina, parella, ...
No és dolent saber controlar-se, ben al contrari, és el que ens permet viure en societat, respectant als altres, però també ens hem de respectar a nosaltres mateixos. Excessiva repressió ens deixa sense creativitat davant les diferents situacions. Cal buscar l’equilibri que tots volem, entre un excés d’impuls i un excés d’autocontrol.
Per explicar als nens aquest tema de l’autocontrol hi ha un conte amb uns bons consells la Tortuga de l’Anna Carpena

HISTÒRIA D’UNA TORTUGA

VET AQUÍ QUE UNA VEGADA HI HAVIA UNA TORTUGA PETITA QUE NO LI AGRADAVA L’ESCOLA. ES DEIA TORTUGUETA. ELLA EL QUE VOLIA ERA QUEDAR-SE A CASA O BÉ ANAR A VOLTAR TOT EL DIA PEL CARRER. LA TORTUGUETA PENSAVA QUE ERA MASSA DIFÍCIL PROVAR D’ESCRIURE, MASSA DIFÍCIL LLEGIR LLIBRES O FER MATEMÀTIQUES. LI AGRADAVA MOLESTAR ELS SEUS COMPANYS, PRENDRE’LS EL LLAPIS, AMAGAR ELS FULLS… NO LI AGRADAVA COMPARTIR I NO LI AGRADAVA ESCOLTAR ELS SEUS MESTRES. TROBAVA MASSA DIFÍCIL SEGUIR LES NORMES DE L’ESCOLA. TAMBÉ TROBAVA MASSA DIFÍCIL NO ENFADAR-SE.
CADA DIA LA TORTUGUETA ES DEIA A ELLA MATEIXA QUE INTENTARIA NO POSAR-SE EN PROBLEMES. PERÒ CADA DIA S’ENFADAVA, SE SENTIA FRUSTRADA I LLAVORS FEIA ALGUNA COSA QUE NO HAVIA DE FER I JA TENIA PROBLEMES. SENTIA COM SI NO TINGUÉS CONTROL SOBRE EL QUE FEIA.
LES ALTRES TORTUGUES NO VOLIEN JUGAR AMB ELLA I
LA TORTUGUETA ES VA COMENÇAR A SENTIR SOLA I DOLENTA.

UN DIA QUE LA TORTUGUETA SE SENTIA PITJOR QUE MAI ES VA TROBAR AMB LA TORTUGA MÉS GRAN I MÉS VELLA DEL SEU BARRI. ERA LA TORTUGA SÀVIA QUE TENIA MES DE 200 ANYS I SABIA MOLTES, MOLTES COSES. LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA PREGUNTAR A LA TORTUGUETA:
- “TORTUGUETA, PER QUÈ ESTÀS TAN TRISTA?”
LA TORTUGUETA LI VA CONTESTAR FLUIXET, PERQUÈ ESTAVA UNA MICA VERGONYOSA DAVANT D’AQUELLA TORTUGA TAN VELLA I TAN SÀVIA
- “ÉS QUE TIN UN PROBLEMA MOLT GRAN. SEMPRE QUE ESTIC ENFADADA O FRUSTRADA NO EM PUC CONTROLAR. SEMPRE ESTIC AL MIG DE BARALLES I
EM SEMBLA QUE NINGÚ M’ESTIMA”
LA VELLA TORTUGA SÀVIA ERA MOLT AMABLE I VA VOLER AJUDAR LA TORTUGUETA
–“MIRA –LI VA DIR- ET DIRÉ UN SECRET. LA SOLUCIÓ DELS TEUS PROBLEMES LA TENS TU. LA SOLUCIÓ ESTÀ AMB TU, VAGIS ON VAGIS”.
LA TORTUGUETA NO HO ENTENIA. - “ÉS LA TEVA CLOSCA, LA TEVA CLOSCA… ÉS PER AIXÒ QUE TENS UNA CLOSCA. SEMPRE QUE ESTIGUIS ENFADADA, O ET SENTIS FRUSRTADA O PREOCUPADA, TU EL QUE HAS DE FER ÉS ENTRAR DINS TEU” LA VELLA TORTUGA SÀVIA LI VA EXPLICAR ENCARA MÉS BÉ.- “QUAN SIGUIS DINS TEU, POTS SEGUIR AQUESTS PASSOS: Em dic a mi mateix/a:
1. “STOP”
2. Respiro fons
3. Dic com em sento
4. Quin problema tinc.
- DESPRÉS DESCANSA FINS QUE ELS TEUS SENTIMENTS NO SIGUIN TAN FORTS, FINS QUE ET SENTIS CALMADA”
LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA ENSENYAR A LA TORTUGUETA COM POSAR-SE DINS LA CLOSCA PER CALMAR-SE, TAL I COM ARA JO US ENSENYARÉ (MODELAR)
“HO VEIEU? FEU AIXÍ: CREUEU ELS BRAÇOS PER DAVANT DEL PIT, LLAVORS DIGUEU-VOS A VOSALTRES MATEIXOS STOP, DESPRÉS RESPIRO PROFUNDAMENT, DIC COM EM SENTO I QUIN PROBLEMA TINC.
LLAVORS LA VELLA TORTUGA SÀVIA VA DIR: “ARA JA HO SAPS,
LA PRÒXIMA VEGADA QUE TINGUIS PROBLEMES ENTRA DINS TEU I CALMA’T” A LA TORTUGUETA LI VA AGRADAR LA IDEA I HO VA VOLER PROVAR (“ARA HO PROVEM TOTS”)
L’ENDEMÀ, A L’ESCOLA, LA TORTUGUETA ESTAVA FENT FEINA QUAN UN COMPANY ES VA POSAR A MOLESTAR-LA. VA SENTIR COM ES COMENÇAVA A ENFADAR I JUST QUAN ANAVA A PEGAR-LO ES VA RECORDAR DEL QUE
LA VELLA SÀVIA TORTUGA LI HAVIA DIT.
LA TORTUGUETA SABIA QUE ESTAVA ENRABIADA I ES VA VOLER CONTROLAR, AIXÍ ÉS QUE VA POSAR ELS BRAÇOS, EL CAP I LES POTES DINS
LA CLOSCA.
LLAVORS ES VA DIR A ELLA MATEIXA “STOP”, VA RESPIRAR PROFUNDAMENT I VA DIR “ESTIC ENFADADA I ALGÚ M’ESTÀ MOLESTANT!”
LA TORTUGUETA ESTAVA CONTENTA DE VEURE QUE ERA AGRADABLE ESTAR DINS SEU, QUE S’HI ESTAVA BÉ. AVIAT ES VA SENTIR TRANQUIL.LA. QUAN VA SORTIR ES VA QUEDAR SORPRESA DE VEURE QUE LA SEVA MESTRA ESTAVA SOMRIENT. LI VA DIR QUE SE SENTIA MOLT ORGULLOSA D’ELLA.
AIXÒ, LA TORTUGUETA HO VA PRACTICAR UNA VEGADA I UNA ALTRA I UNA ALTRA, MOLTES VEGADES. SEMPRE QUE SENTIA QUE ALGUNA COSA
LA PREOCUPAVA, ES POSAVA DINS LA CLOSCA I ES CALMAVA. QUAN ALGÚ
LA PEGAVA O L’EMPIPAVA, O QUAN LA FEINA DE L’ESCOLA ERA MOLT DIFÍCIL PER ELLA, ANAVA DINS SEU I DESCANSAVA.
LA TORTUGUETA SE’N SENTIA MOLT ORGULLOSA.
DESPRÉS D’UNES SETMANES, LA TORTUGUETA VA DESCOBRIR QUE ALS SEUS AMICS ELS AGRADAVA JUGAR AMB ELLA I QUE LA FEINA LI SEMBLAVA MÉS FÀCIL. SE SENTIA FELIÇ.
LA TORTUGUETA MAI MÉS VA PENSAR QUE ERA DOLENTA.
Conte de l’Anna Carpena (Educació socioemocional)

Aquest conte el vaig explicar en un centre d’educació infantil a nens de P5 i el vam posar en pràctica totes les vegades que vaig anar al centre, quan sortia un problema entre companys, o si un nen estava disgustat per alguna coseta,… Va ser molt útil perquè sols comentar: “que feia la tortugueta?” veia que es posaven a fer l’exercici i, no sols això, sinó que volien trobar la solució al problema que plantejaven.
El conte és anecdòtic però en certs moments podem recordar-lo i simplement canviar el conte per les pautes de la tortuga.
1. “STOP”
2. Respiro fons
3. Dic com em sento
4. Quin problema tinc
Si ens aturem i respirem estem fen cas a la part física, ens adonem del que passa en el nostre cos, la nostra reacció davant la situació. El fet de respirar el que ens permet és relaxar-nos i no explotar, cosa a més que de ben segur ens farà més mal que bé. Una bona imatge davant dels altres la podem perdre per un moment d’impulsivitat.
Amb el tercer cas, estem donant lloc a un reconeixement de l’emoció, quina és la que estem sentint en aquest moment, ràbia, sorpresa, fàstic,....
L’últim és el reconeixement del problema, triar el grà de la palla per buscar l’alternativa correcta.
Espero que serveixi d’ajut, no és fàcil però un cop ho convertim en un hàbit, penso que tot el procés el podrem fer ràpid i no costarà tant. Recordem per un minut d’explosió podem perdre molt.